CONCEPTUALITZACIÓ DE LA NATURALESA DE L'APRENENTATGE AMB ORDINADOR

A continuació us parlaré dels diferents usos que pot tenir un ordinador a través de quatre metàfores.

Charles Crook, professor de l'escola d'educació de la universitat de Nottingham, va definir en el seu llibre "Ordenadores i aprendizaje colaborativo" una manera de conceptualitzar l'aprenentatge amb l'ordinador fomentada amb metàfores. A través d'aquestes metàfores s'explica com la tecnologia ens pot ensenyar o com ens pot ajudar a aprendre en funció del paper que ha de jugar l'ordinador.
Aquestes metàfores són:

La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor
La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

A continuació us explicaré en què consisteixen aquestes metàfores i us posaré algunes pàgines d'exemple perquè hi pogueu entrar.

La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor
L'ordinador fa el paper de mestre, ens ensenya i ens avalua.
Alguns exemples de l'ordinador com a tutor són: Entrena't per llegir i JClic.

La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
És una visió de l'ús educatiu de l'ordinador centrat en l'alumne. És ell qui controla a l'ordinador i no a l'inrevés, qui "ensenya", donant instruccions a l'ordinador per indicar-li les tasques que ha de fer.

Un exemple d'aquest tipus de programa és Scratch.

La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
Permeten un aprenentatge per descoberta. Són sistemes tancats en els que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous.
Aprenem experimentant i deduint, l'ordinador no ens ensenya ni l'ensenyem nosaltres a ell. El programa no aprèn, només demostra les coses.
Dos exemples d'ordinador com a simulador són Doctora xinxeta i Crayon Physics.

La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina
L'ordinador es pot veure com una caixa d'eines per diversos factors:
- Té múltiples funcions
- Hi ha coses que només es poden fer amb ordinador i que sense ell seria impossible fer-les.
- Pots veure en el moment què està passant a l'altra banda del món amb una càmera, pots comprovar-ho a https://www.foursquare.com
- Pots saber què estan fent la resta de companys quan no estàs amb ells.
- Es pot esborrar un text, cosa que a mà no es pot fer.
- Abans no es podia compartir un text i escriure tots a la vegada.
- Ens permet fer les coses més ràpid.
- Ens dóna la possibilitat de comprar des de casa i de vendre on-line també des de casa. 

Segons Jordi Vivancos, considerar l'ordinador només com una eina o una caixa d'eines ens limita, no ens deixa veure les enormes possibilitats que té l'ordinador en els entorns educatius.
Clicant aquí, podeu veure què més opina Jordi Vivancos.

I ara, per acabar, us mostraré altres programes i pàgines web que utilitzen l'ordinador fent referència a les metàfores esmentades anteriorment.
En això consistia l'activitat de classe.


Metàfores de l'ordinador

EL BON COMUNICADOR

Després d'haver estat dos mesos fent un seguiment del periodista Antoni Bassas, el meu grup i jo: Marta Martínez, Laura Nicolau, Xènia Sarroca i Dèbora Segura, hem arribat a la conclusió de que és un bon comunicador i a continuació us mostrem el perquè:

LA VIQUIPÈDIA

El dia 29 a classe de GTIC vam parlar sobre la Viquipèdia en català. 

Segons la Viquipèdia mateixa, Viquipèdia és una enciclopèdia elaborada en col·laboració amb alguns dels seus popis lectors. Un munt de gent està constantment millorant la Viquipèdia, realitzant-hi milers de canvis cada hora que s'enregistren íntegrament en historials de cada article, i també a la pàgina de canvis recents. Aquells canvis que no són gaire apropiats, amb freqüència es treuen ràpidament.

Després de veure aquesta definició us explicaré l'activitat que vam haver de fer respecte Viquipèdia i les seves característiques principals. 
Abans de realitzar el treball, a classe, vam conèixer més a fons la Viquipèdia, després d'haver-nos fet aquestes preguntes:

-En quins idiomes podem trobar la Viquipèdia?
-Qui ha escrit els articles?
-Es pot extreure informació de Viquipèdia? Tenim llicències?
-Com assegurem que la informació és certa?

             http://www.ribes.org/wp-content/

uploads/2012/12/viquipedia-1.jpg

Després d'estar indagant per Viquipèdia i amb l'ajuda del professor, vam poder respondre a aquestes preguntes i conèixer una mica més com funciona la Viquipèdia.

Els idiomes que podem trobar a la Viquipèdia són molts, però en els idiomes on es troben més quantitat de pàgines són els següents (per ordre): anglès,holandès, francès, italià, espanyol, rus, polac, etc.

De la segona pregunta podem extreure que la informació de Viquipèdia està disponible sota la llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual. Això significa que podem agafar la informació que volguem sempre i quan la citem.

Relacionat amb qui ha escrit els articles, podem comprovar-ho anant a "mostrar l'historial", "llista d'autors". Per poder publicar articles a Viquipèdia hi ha una sèrie de condicions que us mostraré més endavant.

Per últim, quan es tracta de saber si la informació és fiable, podem comparar-la amb altres pàgines web, normalment les pàgines oficials. Però per comprovar les dades molts cops apareixen referències en la mateixa pàgina, les quals indiquen fiabilitat.

A l'hora d'afegir informació a la Viquipèdia l'hem d'extreure d'algun lloc, i alguns dels llocs més fiables són els següents:
- Els llibres són el que va millor. Sobretot llibres que estan a la biblioteca i que han estat seleccionats.
- Els articles de revistes, que es poden trobar a les següents pàgines: www.books.google.com i www.scholar.google.com que són articles acadèmics i de prestigi.
- Altres pàgines web comprovant sempre la fiabilitat de la informació.

Per conèixer encara més a fons la Viquipèdia, us mostro a continuació els cinc pilars fonamentals que defineixen la Viquipèdia, segons Viquipèdia mateixa:

• La Viquipèdia és una enciclopèdia que incorpora elements de les enciclopèdies generals i de les enciclopèdies especialitzades. La Viquipèdia no és un diccionari, ni un diari, tampoc és una màquina de propaganda, ni un servidor gratuït, ni un proveïdor d'espai web, ni un conjunt de pàgines d'autopromoció,per això ja existeixen altres pàgines.
• La Viquipèdia cerca el "punt de vista neutral", és a dir, intenta aconseguir que els articles no exagerin un punt de vista específic. Això requereix oferir la informació des de tots els angles possibles i presentar cada punt de vista de forma precisa.
• La Viquipèdia és de contingut lliure, de manera que tothom hi pot col·laborar i la pot distribuir lliurement. Respecteu els drets dels autors que no volen que sigui d'aquesta manera.
• La Viquipèdia segueix unes normes d'etiqueta. Respecteu els vostres companys viquipedistes fins i tot quan no compartiu les seves opinions. Comporteu-vos civilitzadament. Eviteu els atacs personals i les generalitzacions quan es crispin els ànims.
• La Viquipèdia no té normes inamovibles més enllà d'aquests cinc principis generals. Llanceu-vos-hi!, perquè la gràcia d'editar és que, encara que es persegueix, no es requereix la perfecció.

A més a més d'aquests pilars, a continuació teniu més informació on podeu trobar què NO és la Viquipèdia i el llibre d'estil, on s'explica com utilitzar Viquipèdia de manera que totes les publicacions es facin de manera semblant.

ACTIVITAT A REALITZAR

Un cop vam haver profunditzat en la Viquipèdia, vam dur a terme la nostra activitat que consistia en modificar una pàgina de Viquipèdia aportant nova informació sobre el tema que tractés.
L'Andrea i jo ens vam crear una compte, vam escollir el tema de la logopèdia i vam afegir nova informació, que és la següent:

-Logopèdia
-Orígens de la logopèdia
-Perfil del logopeda
-Intervenció logopèdica
-Trastorns del llenguatge

Aquí ho podeu veure: http://ca.wikipedia.org/wiki/Logop%C3%A8dia


Després d'haver realitzat aquesta activitat, crec que ha estat molt enriquidora ja que he pogut conèixer la Viquipèdia més a fons i descobrir coses que no sabia i a més a més m'ha ajudat a l'hora de cercar la informació.

IDENTITAT I TERRITORI

El treball d'identitat i territori, segons el que diu en el blink, consistia a preparar i realitzar una exposició oral amb suport TIC en grups de dues persones, de 8 minuts de durada sobre un aspecte/dimensió del concepte identitat/territori.

L'Andrea Muñoz i jo vam realitzar una presentació que tractava sobre els contes i amb la que teníem dos objectius: el primer era recordar bons moments passats i el segon convidar a tothom que quan sigués mestre expliqués contes als més petits, ja que els aporten moltes coses.

Per dur a terme la presentació vam començar representant amb titelles el conte de la Caputxeta Vermella i després ens vam ajudar d'un Prezi per seguir amb l'exposició.

Al principi estava bastant nerviosa, sobretot en la part del conte, ja que tenia por a quedar-me en blanc i em sentia molt observada, però a mesura que va anar passant la presentació cada cop estava més relaxada i vaig intentar gaudir-la al màxim.

Realitzar aquesta exposició oral m'ha ajudat a plantar cara als nervis i a aprendre a parlar en públic, per tant, considero que ha estat una activitat molt enriquidora i que m'ha aportat coses en molts aspectes.

COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

A classe de COED, vam estar parlant sobre el llibre que ens havíem llegit: Com parlar bé en públic, i vam formar grups a classe per tal de realitzar un decàleg que digués com ha de ser un bon comunicador, a partir del que havíem llegit al llibre.

Després de que cada grup formés el seu propi decàleg, es van exposar i vam arribar tots junts a un decàleg comú. Aquest és el decàleg del nostre grup:

1. Ha de saber organitzar les idees i memoritzar-les.

2. Cal que improvitzi i actui amb naturalitat.

3. Serà convincent.

4. Ha d'adequar el discurs al públic.

5. Ha d'escoltar i transmetre amb la mirada.

6. Ha de ser capaç de controlar els nervis, la veu i el cos.

7. Serà positiu.

8. Motivarà al públic a través d'un somriure.

9. Ha de tenir la virtut de saber escoltar.

10. Farà un bon ús dels mitjans de suport.

LLENGUA DEL DISCURS EXPOSITIU

Després de treballar l'estructura del discurs també vam treballa la llengua del discurs expositiu. La llengua és un apartat molt important a l'hora de dur a terme una exposició, però diguem que és paradiscursiva, és a dir, que queda fora del discurs i de la seva estructura, encara que n'és una part essencial.

A continuació, us explico com ha de ser la llengua en un discurs expositiu, així ho podreu tenir en compte quan hagueu de fer una exposició.
La llengua en un discurs expositiu ha de:

• Ser neutra, és a dir, per exemple: es pot utilitzar la paraula immigració però no es poden utilitzar les paraules africans, xinesos, catalans, etc. També ha de ser precisa, és a dir, hi ha d'haver un coneixement del lèxic i utilitzar-ne que sigui referent al món educatiu. I per últim també ha de ser accessible, és a dir, s'ha d'adaptar al nivell del públic.
• A més a més, la llengua no ha d'estar influïda per la prosa escrita o tècnica, de manera que el públic no tingui la sensació que els estan llegint.
• Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes.
• Són necessaris:

          -connectors lògics que cohesionin el discurs: perquè, per tant, en conseqüència, no obstant això, en canvi...
La utilització de connectors  molt important ja que depenent del connector que utilitzis la frase pot prendre un significat o un altre , per això és molt important utilitzar-los de manera correcta.
         
          -marcadors textuals: en primer lloc, en segon lloc, d'una banda, de l'altra, finalment, en resum...
Els marcadors ajuden a organitzar el discurs i són necessaris per al públic.

Haver tractat sobre la llengua del discurs expositiu m'ha ajudat molt a l'hora de donar-li més importància i de fixar-m'hi més en el moment de fer una exposició. Crec que la llengua és un instrument bàsic que ajuda molt a captar l'atenció del públic si un discurs té un lèxic adequat i una bona vocalització.

ESTRUCTURA DEL DISCURS

Fa dos dies que a classe de COED estem comentant l'estructura del discurs i estem treballant per sobre els últims capítols del llibre "Com parlar bé en públic".

Per explicar d'una manera fàcil i entenedora què és el principal per estructurar un discurs hem de tenir molt clara la següent frase:
Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat.

Un discurs, com tots sabeu, està dividit en tres parts: la introducció, el desenvolupament i la conclusió. A continuació, us parlaré més detalladament sobre cada part, sobre com ha d'estar organitzada i sobre possible maneres d'introduir i de concloure un discurs.

Introducció
Podem dir que la introducció és part de la clau de l'èxit d'una exposició oral, ja que segons el que diu la frase   "allò que comença bé ja està mig acabat". La introducció és una part molt important per dos motius:
1. En el públic: capta la seva atenció i crea l'expectació necessària per mantenir-la durant l'exposició.
2. En l'orador: aporta recursos en un moment que sol generar inseguretat: el principi de qualsevol intervenció.

Per a dur a terme una bona introducció, cal tenir en compte alguns aspectes:
- No donar justificacions i no entretenir-se en coses que no són d'interès pel públic, és a dir, anar al gra.
- No repetir-se ni contradir-se, és a dir, no dir allò que no faràs. Per tant, les paraules han d'estar molt ben preparades.
- No utilitzar la falsa modèstia ni excusar-se per res.
- No utilitzar castellanismes, anar amb compte amb la correcció lingüística.

Evitant cometre aquests errors i portant una introducció preparada dona confiança a l'orador. Per tant, cal dedicar bona part del temps a realitzar la introducció, en pensar com plantejar el tema per captar l'atenció del públic, ja que aquest és l'objectiu principal.

A classe també vam treballar diferents fórmules introductòries que ajuden a tenir un bon inici en el discurs, i són les següents:

• Definició: Breu comentari sobre el títol del tema.
• Presentació d'objectius: Explicitar-los motiva i centra l'atenció dels oients. Es tracta d'explicar què es pretén amb la xerrada. Saber els "perquès" motiva al públic.
• Presentació del guió: Molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques.
• Preguntes: Són una manera d'anticipar-se. Utilitzant preguntes retòriques, que no esperen resposta, es motiva al públic.
• Lectura mental: Es tracta d'esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té el públic, és a dir, esmentar prejudicis, idees amb les quals ve el públic abans de que parli l'orador. Fer referència a creences populars, com per exemple: "Ja sé que vosaltres penseu que...).
• Documentació: Mostrar alguna notícia o dades recents. També fotografies o vídeos, ja que donen credibilitat al públic.
• Afirmació provocadora: Donar una opinió atrevida, una dada espectacular, etc. Per exemple: "Vosaltres sabíeu que...?".
• Anècdota: Explicar una història ben escollida o una anècdota personal, amb certa intriga ,que condueixi al tema i que sigui breu. Cal destacar que les anècdotes no són exemples i que acostumen a agradar molt al públic.

Desenvolupament

El desenvolupament d'un discurs consisteix en fer una selecció de les idees segons l'objectiu del discurs, el qual pot ser de dues maneres:

-Per informar: en el qual hi trobem l'estructura descriptiva i la cronològica,

-Per a convèncer:

       Estructura inductiva o SAP: es tracta d'informació de casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió. 

       Estructura deductiva o PAS

Conclusió

La conclusió d'un discurs té unes funcions bàsiques, que són les següents:

- Tancar el discurs.

- Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge. Es tracta d'aportar una idea nova que no ha estat introduïda a la introducció. Sintetitzar significa anar al nucli, a l'essència de la idea.

- Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat. Aquest punt és molt important.

Cal dir que la conclusió té un efecte determinant en la fixació dels continguts.

Per finalitzar el nostre discurs encara ens queda el tancament, que ja no és una part del discurs propi, però que col·labora moltíssim en la transmissió del missatge i en la sensació que deixem al públic. A continuació us mostro diferents fórmules de conclusió que podeu utilitzar per a tancar el vostre discurs:

• Repetir la introducció
• Resumir els punts principals
• Invitació a l'acció
• Anunci d'un esdeveniment futur
• Promesa
• Apel·lar als sentiments dels oients, ja siguin sentiments patriòtics, de companyerisme, d'alegria, d'amor o de fraternitat.

Després d'haver vist l'estructura que ha de mantenir un discurs, vull destacar que l'aprenentgatge i els coneixements van lligats a les emocions, i que per tant, el missatge ha d'anar acompanyat de "bon rotllo" i ha de transmetre emocions per tal de que al públic se li quedin grabades les idees del discurs,marxin amb un bon gust de boca i recordin aquell discurs sempre.