CONCEPTUALITZACIÓ DE LA NATURALESA DE L'APRENENTATGE AMB ORDINADOR

A continuació us parlaré dels diferents usos que pot tenir un ordinador a través de quatre metàfores.

Charles Crook, professor de l'escola d'educació de la universitat de Nottingham, va definir en el seu llibre "Ordenadores i aprendizaje colaborativo" una manera de conceptualitzar l'aprenentatge amb l'ordinador fomentada amb metàfores. A través d'aquestes metàfores s'explica com la tecnologia ens pot ensenyar o com ens pot ajudar a aprendre en funció del paper que ha de jugar l'ordinador.
Aquestes metàfores són:

La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor
La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

A continuació us explicaré en què consisteixen aquestes metàfores i us posaré algunes pàgines d'exemple perquè hi pogueu entrar.

La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor
L'ordinador fa el paper de mestre, ens ensenya i ens avalua.
Alguns exemples de l'ordinador com a tutor són: Entrena't per llegir i JClic.

La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
És una visió de l'ús educatiu de l'ordinador centrat en l'alumne. És ell qui controla a l'ordinador i no a l'inrevés, qui "ensenya", donant instruccions a l'ordinador per indicar-li les tasques que ha de fer.

Un exemple d'aquest tipus de programa és Scratch.

La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
Permeten un aprenentatge per descoberta. Són sistemes tancats en els que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous.
Aprenem experimentant i deduint, l'ordinador no ens ensenya ni l'ensenyem nosaltres a ell. El programa no aprèn, només demostra les coses.
Dos exemples d'ordinador com a simulador són Doctora xinxeta i Crayon Physics.

La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina
L'ordinador es pot veure com una caixa d'eines per diversos factors:
- Té múltiples funcions
- Hi ha coses que només es poden fer amb ordinador i que sense ell seria impossible fer-les.
- Pots veure en el moment què està passant a l'altra banda del món amb una càmera, pots comprovar-ho a https://www.foursquare.com
- Pots saber què estan fent la resta de companys quan no estàs amb ells.
- Es pot esborrar un text, cosa que a mà no es pot fer.
- Abans no es podia compartir un text i escriure tots a la vegada.
- Ens permet fer les coses més ràpid.
- Ens dóna la possibilitat de comprar des de casa i de vendre on-line també des de casa. 

Segons Jordi Vivancos, considerar l'ordinador només com una eina o una caixa d'eines ens limita, no ens deixa veure les enormes possibilitats que té l'ordinador en els entorns educatius.
Clicant aquí, podeu veure què més opina Jordi Vivancos.

I ara, per acabar, us mostraré altres programes i pàgines web que utilitzen l'ordinador fent referència a les metàfores esmentades anteriorment.
En això consistia l'activitat de classe.


Metàfores de l'ordinador

EL BON COMUNICADOR

Després d'haver estat dos mesos fent un seguiment del periodista Antoni Bassas, el meu grup i jo: Marta Martínez, Laura Nicolau, Xènia Sarroca i Dèbora Segura, hem arribat a la conclusió de que és un bon comunicador i a continuació us mostrem el perquè:

LA VIQUIPÈDIA

El dia 29 a classe de GTIC vam parlar sobre la Viquipèdia en català. 

Segons la Viquipèdia mateixa, Viquipèdia és una enciclopèdia elaborada en col·laboració amb alguns dels seus popis lectors. Un munt de gent està constantment millorant la Viquipèdia, realitzant-hi milers de canvis cada hora que s'enregistren íntegrament en historials de cada article, i també a la pàgina de canvis recents. Aquells canvis que no són gaire apropiats, amb freqüència es treuen ràpidament.

Després de veure aquesta definició us explicaré l'activitat que vam haver de fer respecte Viquipèdia i les seves característiques principals. 
Abans de realitzar el treball, a classe, vam conèixer més a fons la Viquipèdia, després d'haver-nos fet aquestes preguntes:

-En quins idiomes podem trobar la Viquipèdia?
-Qui ha escrit els articles?
-Es pot extreure informació de Viquipèdia? Tenim llicències?
-Com assegurem que la informació és certa?

             http://www.ribes.org/wp-content/

uploads/2012/12/viquipedia-1.jpg

Després d'estar indagant per Viquipèdia i amb l'ajuda del professor, vam poder respondre a aquestes preguntes i conèixer una mica més com funciona la Viquipèdia.

Els idiomes que podem trobar a la Viquipèdia són molts, però en els idiomes on es troben més quantitat de pàgines són els següents (per ordre): anglès,holandès, francès, italià, espanyol, rus, polac, etc.

De la segona pregunta podem extreure que la informació de Viquipèdia està disponible sota la llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual. Això significa que podem agafar la informació que volguem sempre i quan la citem.

Relacionat amb qui ha escrit els articles, podem comprovar-ho anant a "mostrar l'historial", "llista d'autors". Per poder publicar articles a Viquipèdia hi ha una sèrie de condicions que us mostraré més endavant.

Per últim, quan es tracta de saber si la informació és fiable, podem comparar-la amb altres pàgines web, normalment les pàgines oficials. Però per comprovar les dades molts cops apareixen referències en la mateixa pàgina, les quals indiquen fiabilitat.

A l'hora d'afegir informació a la Viquipèdia l'hem d'extreure d'algun lloc, i alguns dels llocs més fiables són els següents:
- Els llibres són el que va millor. Sobretot llibres que estan a la biblioteca i que han estat seleccionats.
- Els articles de revistes, que es poden trobar a les següents pàgines: www.books.google.com i www.scholar.google.com que són articles acadèmics i de prestigi.
- Altres pàgines web comprovant sempre la fiabilitat de la informació.

Per conèixer encara més a fons la Viquipèdia, us mostro a continuació els cinc pilars fonamentals que defineixen la Viquipèdia, segons Viquipèdia mateixa:

• La Viquipèdia és una enciclopèdia que incorpora elements de les enciclopèdies generals i de les enciclopèdies especialitzades. La Viquipèdia no és un diccionari, ni un diari, tampoc és una màquina de propaganda, ni un servidor gratuït, ni un proveïdor d'espai web, ni un conjunt de pàgines d'autopromoció,per això ja existeixen altres pàgines.
• La Viquipèdia cerca el "punt de vista neutral", és a dir, intenta aconseguir que els articles no exagerin un punt de vista específic. Això requereix oferir la informació des de tots els angles possibles i presentar cada punt de vista de forma precisa.
• La Viquipèdia és de contingut lliure, de manera que tothom hi pot col·laborar i la pot distribuir lliurement. Respecteu els drets dels autors que no volen que sigui d'aquesta manera.
• La Viquipèdia segueix unes normes d'etiqueta. Respecteu els vostres companys viquipedistes fins i tot quan no compartiu les seves opinions. Comporteu-vos civilitzadament. Eviteu els atacs personals i les generalitzacions quan es crispin els ànims.
• La Viquipèdia no té normes inamovibles més enllà d'aquests cinc principis generals. Llanceu-vos-hi!, perquè la gràcia d'editar és que, encara que es persegueix, no es requereix la perfecció.

A més a més d'aquests pilars, a continuació teniu més informació on podeu trobar què NO és la Viquipèdia i el llibre d'estil, on s'explica com utilitzar Viquipèdia de manera que totes les publicacions es facin de manera semblant.

ACTIVITAT A REALITZAR

Un cop vam haver profunditzat en la Viquipèdia, vam dur a terme la nostra activitat que consistia en modificar una pàgina de Viquipèdia aportant nova informació sobre el tema que tractés.
L'Andrea i jo ens vam crear una compte, vam escollir el tema de la logopèdia i vam afegir nova informació, que és la següent:

-Logopèdia
-Orígens de la logopèdia
-Perfil del logopeda
-Intervenció logopèdica
-Trastorns del llenguatge

Aquí ho podeu veure: http://ca.wikipedia.org/wiki/Logop%C3%A8dia


Després d'haver realitzat aquesta activitat, crec que ha estat molt enriquidora ja que he pogut conèixer la Viquipèdia més a fons i descobrir coses que no sabia i a més a més m'ha ajudat a l'hora de cercar la informació.

IDENTITAT I TERRITORI

El treball d'identitat i territori, segons el que diu en el blink, consistia a preparar i realitzar una exposició oral amb suport TIC en grups de dues persones, de 8 minuts de durada sobre un aspecte/dimensió del concepte identitat/territori.

L'Andrea Muñoz i jo vam realitzar una presentació que tractava sobre els contes i amb la que teníem dos objectius: el primer era recordar bons moments passats i el segon convidar a tothom que quan sigués mestre expliqués contes als més petits, ja que els aporten moltes coses.

Per dur a terme la presentació vam començar representant amb titelles el conte de la Caputxeta Vermella i després ens vam ajudar d'un Prezi per seguir amb l'exposició.

Al principi estava bastant nerviosa, sobretot en la part del conte, ja que tenia por a quedar-me en blanc i em sentia molt observada, però a mesura que va anar passant la presentació cada cop estava més relaxada i vaig intentar gaudir-la al màxim.

Realitzar aquesta exposició oral m'ha ajudat a plantar cara als nervis i a aprendre a parlar en públic, per tant, considero que ha estat una activitat molt enriquidora i que m'ha aportat coses en molts aspectes.

COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

A classe de COED, vam estar parlant sobre el llibre que ens havíem llegit: Com parlar bé en públic, i vam formar grups a classe per tal de realitzar un decàleg que digués com ha de ser un bon comunicador, a partir del que havíem llegit al llibre.

Després de que cada grup formés el seu propi decàleg, es van exposar i vam arribar tots junts a un decàleg comú. Aquest és el decàleg del nostre grup:

1. Ha de saber organitzar les idees i memoritzar-les.

2. Cal que improvitzi i actui amb naturalitat.

3. Serà convincent.

4. Ha d'adequar el discurs al públic.

5. Ha d'escoltar i transmetre amb la mirada.

6. Ha de ser capaç de controlar els nervis, la veu i el cos.

7. Serà positiu.

8. Motivarà al públic a través d'un somriure.

9. Ha de tenir la virtut de saber escoltar.

10. Farà un bon ús dels mitjans de suport.

LLENGUA DEL DISCURS EXPOSITIU

Després de treballar l'estructura del discurs també vam treballa la llengua del discurs expositiu. La llengua és un apartat molt important a l'hora de dur a terme una exposició, però diguem que és paradiscursiva, és a dir, que queda fora del discurs i de la seva estructura, encara que n'és una part essencial.

A continuació, us explico com ha de ser la llengua en un discurs expositiu, així ho podreu tenir en compte quan hagueu de fer una exposició.
La llengua en un discurs expositiu ha de:

• Ser neutra, és a dir, per exemple: es pot utilitzar la paraula immigració però no es poden utilitzar les paraules africans, xinesos, catalans, etc. També ha de ser precisa, és a dir, hi ha d'haver un coneixement del lèxic i utilitzar-ne que sigui referent al món educatiu. I per últim també ha de ser accessible, és a dir, s'ha d'adaptar al nivell del públic.
• A més a més, la llengua no ha d'estar influïda per la prosa escrita o tècnica, de manera que el públic no tingui la sensació que els estan llegint.
• Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes.
• Són necessaris:

          -connectors lògics que cohesionin el discurs: perquè, per tant, en conseqüència, no obstant això, en canvi...
La utilització de connectors  molt important ja que depenent del connector que utilitzis la frase pot prendre un significat o un altre , per això és molt important utilitzar-los de manera correcta.
         
          -marcadors textuals: en primer lloc, en segon lloc, d'una banda, de l'altra, finalment, en resum...
Els marcadors ajuden a organitzar el discurs i són necessaris per al públic.

Haver tractat sobre la llengua del discurs expositiu m'ha ajudat molt a l'hora de donar-li més importància i de fixar-m'hi més en el moment de fer una exposició. Crec que la llengua és un instrument bàsic que ajuda molt a captar l'atenció del públic si un discurs té un lèxic adequat i una bona vocalització.

ESTRUCTURA DEL DISCURS

Fa dos dies que a classe de COED estem comentant l'estructura del discurs i estem treballant per sobre els últims capítols del llibre "Com parlar bé en públic".

Per explicar d'una manera fàcil i entenedora què és el principal per estructurar un discurs hem de tenir molt clara la següent frase:
Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat.

Un discurs, com tots sabeu, està dividit en tres parts: la introducció, el desenvolupament i la conclusió. A continuació, us parlaré més detalladament sobre cada part, sobre com ha d'estar organitzada i sobre possible maneres d'introduir i de concloure un discurs.

Introducció
Podem dir que la introducció és part de la clau de l'èxit d'una exposició oral, ja que segons el que diu la frase   "allò que comença bé ja està mig acabat". La introducció és una part molt important per dos motius:
1. En el públic: capta la seva atenció i crea l'expectació necessària per mantenir-la durant l'exposició.
2. En l'orador: aporta recursos en un moment que sol generar inseguretat: el principi de qualsevol intervenció.

Per a dur a terme una bona introducció, cal tenir en compte alguns aspectes:
- No donar justificacions i no entretenir-se en coses que no són d'interès pel públic, és a dir, anar al gra.
- No repetir-se ni contradir-se, és a dir, no dir allò que no faràs. Per tant, les paraules han d'estar molt ben preparades.
- No utilitzar la falsa modèstia ni excusar-se per res.
- No utilitzar castellanismes, anar amb compte amb la correcció lingüística.

Evitant cometre aquests errors i portant una introducció preparada dona confiança a l'orador. Per tant, cal dedicar bona part del temps a realitzar la introducció, en pensar com plantejar el tema per captar l'atenció del públic, ja que aquest és l'objectiu principal.

A classe també vam treballar diferents fórmules introductòries que ajuden a tenir un bon inici en el discurs, i són les següents:

• Definició: Breu comentari sobre el títol del tema.
• Presentació d'objectius: Explicitar-los motiva i centra l'atenció dels oients. Es tracta d'explicar què es pretén amb la xerrada. Saber els "perquès" motiva al públic.
• Presentació del guió: Molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques.
• Preguntes: Són una manera d'anticipar-se. Utilitzant preguntes retòriques, que no esperen resposta, es motiva al públic.
• Lectura mental: Es tracta d'esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té el públic, és a dir, esmentar prejudicis, idees amb les quals ve el públic abans de que parli l'orador. Fer referència a creences populars, com per exemple: "Ja sé que vosaltres penseu que...).
• Documentació: Mostrar alguna notícia o dades recents. També fotografies o vídeos, ja que donen credibilitat al públic.
• Afirmació provocadora: Donar una opinió atrevida, una dada espectacular, etc. Per exemple: "Vosaltres sabíeu que...?".
• Anècdota: Explicar una història ben escollida o una anècdota personal, amb certa intriga ,que condueixi al tema i que sigui breu. Cal destacar que les anècdotes no són exemples i que acostumen a agradar molt al públic.

Desenvolupament

El desenvolupament d'un discurs consisteix en fer una selecció de les idees segons l'objectiu del discurs, el qual pot ser de dues maneres:

-Per informar: en el qual hi trobem l'estructura descriptiva i la cronològica,

-Per a convèncer:

       Estructura inductiva o SAP: es tracta d'informació de casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió. 

       Estructura deductiva o PAS

Conclusió

La conclusió d'un discurs té unes funcions bàsiques, que són les següents:

- Tancar el discurs.

- Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge. Es tracta d'aportar una idea nova que no ha estat introduïda a la introducció. Sintetitzar significa anar al nucli, a l'essència de la idea.

- Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat. Aquest punt és molt important.

Cal dir que la conclusió té un efecte determinant en la fixació dels continguts.

Per finalitzar el nostre discurs encara ens queda el tancament, que ja no és una part del discurs propi, però que col·labora moltíssim en la transmissió del missatge i en la sensació que deixem al públic. A continuació us mostro diferents fórmules de conclusió que podeu utilitzar per a tancar el vostre discurs:

• Repetir la introducció
• Resumir els punts principals
• Invitació a l'acció
• Anunci d'un esdeveniment futur
• Promesa
• Apel·lar als sentiments dels oients, ja siguin sentiments patriòtics, de companyerisme, d'alegria, d'amor o de fraternitat.

Després d'haver vist l'estructura que ha de mantenir un discurs, vull destacar que l'aprenentgatge i els coneixements van lligats a les emocions, i que per tant, el missatge ha d'anar acompanyat de "bon rotllo" i ha de transmetre emocions per tal de que al públic se li quedin grabades les idees del discurs,marxin amb un bon gust de boca i recordin aquell discurs sempre.

SERVEIS EDUCATIUS. COSMOCAIXA

A seminari hem hagut d'escollir una entitat que oferís activitats educatives, i informar-nos sobre aquestes per després poder presentar-les a classe. Jo he triat el CosmoCaixa.

El CosmoCaixa és un museu de ciència de l'Obra Social "la Caixa" que se situa a Barcelona. És un museu on s'ofereixen gran quantitat de serveis i activitats educatives, de les quals us podeu informar a continuació, entrant a la pàgina web del CosmoCaixa: http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/cosmocaixabarcelona/cosmocaixabarcelona_es.html

EINES DE SUPORT AL PENSAMENT: MAPES CONCEPTUALS I FLUXOGRAMES

En aquesta entrada us parlaré sobre els mapes conceptuals i els fluxogrames.

MAPES CONCEPTUALS

Un mapa conceptual és una eina utilitzada que representa la manera que tenim nosaltres d'estructurar una idea en el nostre cervell. Consisteix en relacionar uns conceptes d'un mateix tema entre sí i unir-los de manera esquemàtica. Aquests conceptes, els quals no es poden repetir, estan units per un connector que sol ser un verb. A més a més, és una manera més ràpida i senzilla de classificar les idees i treballar-les.

Els mapes conceptuals van ser creats per Joseph D. Novak i s'han convertit en una tècnica fonamental per a representar el pensament a l'educació.

Segons Joseph, la creació d'un mapa conceptual ens pot ajudar a organitzar els nostres coneixements i a ampliar la nostra perspectiva en relació a un tema. A més a més, l'elaboració d'un mapa conceptual segueix un procés que passa per diversos estadis, que són:

-Selecció i jerarquització de conceptes (fer una llista i ordenar-la)

-Reflexió sobre la relació entre cada concepte amb tots els altres (cercar els connectors)

-Concepció d'una representació gràfica adequada (dibuixar el mapa de forma clara, entenedora i coherent)

Un dels programes més utilitzats per a crear mapes conceptuals és el CMap Tools que és un programa local,  és a dir, que te'l pots descarregar i treballar amb el teu ordinador, i gratuit . Pots entrar i descarregar-te'l a http://cmap.ihmc.us/

A continuació us mostro el mapa conceptual que he fet sobre el Dinar de Nadal, un text que ens va passar el nostre professor:

Cal destacar que per a poder pujar un mapa conceptual al bloc s'ha de guardar com a imatge, ja que no et pots descarregar l'original.

FLUXOGRAMES

A més dels mapes conceptuals també vam treballar els fluxogrames.

Els fluxogrames són semblants als mapes conceptuals, tot i que representen processos, és a dir, procediments encaminats a resoldre una tasca.

Amb els fluxogrames treballem la lògica, això vol dir que hem de ser racionals i que les emocions no influeixen en la seva realització. D'aquesta manera, estem treballant l'hemisferi esquerre del nostre cervell.

Els fluxogrames tenen una simbologia molt definida, i alguns elements destacables són els següents:

Igual que els mapes conceptuals, els fluxogrames també tenen un programa que permet dissenyar-los. Aquest programa és el Gliffy i us en podeu crear un a http://www.gliffy.com/

També cal dir que per penjar-los al bloc és necessari exportar-los en imatge, ja que també és un programa online.

A continuació us mostro el meu fluxograma on es representa l'acció de creuar una cruïlla on hi ha semàfors:

Després d'haver treballat amb aquestes dues eines, trobo que és una manera molt eficaç i senzilla de treballar i que t'ajuda a sintetitzar i ordenar les idees de manera que sigui més fàcil retindre-les.

LA MIRADA EDUCATIVA

A Seminari havíem d'escollir una imatge d'un nen o d'una nena que no estigués en un àmbit escolar i que alhora estigués realitzant una acció educativa.

Jo he utilitzat una fotografia on apareix una nena petita parant la taula. En la imatge es pot comprovar com la taula esta mig parada, amb els plats, els tovallons, els coberts i alguns dels gots posats, i es veu a la nena com està posant un altre got a sobre d'aquesta.
Aquesta acció que està realitzant la nena és una acció de la vida quotidiana i que molts nens estan acostumats a fer quan ja són una mica més grans, per poder contribuir i ajudar a casa d'alguna manera.
Aquest hàbit que imposen els pares als nens és una manera de fer-los tenir responsabilitats i una manera de ser autònoms a l'hora de fer les coses. D'aquesta manera, els nens senten que poden ajudar als seus pares i prenen aquesta acció de parar taula com una acció habitual i rutinària.

En quant a les implicacions educatives que té aquest hàbit que fa la nena, es pot veure que és com una manera de marcar accions que han de fer amb l'objectiu d'ajudar i d'aprendre també a tenir unes normes i a complir-les, així com saber per si sols que quan arriba l'hora de dinar o de sopar s'ha de posar la taula, sense necessitat de que els pares li diguin.
És una manera d'educar, ja que igual que a l'escola demanen als nens que estiguin asseguts i callats, o que facin certes activitats, deures, etc. a casa també poden realitzar tasques que els ajudin a comportar-se com a persones, i com he dit abans, a tenir ja responsabilitats. 
El fet que la nena pari la taula fa que també es treballi l'autonomia i la iniciativa de ser ella qui la pari sense que li hagin de dir res. També es treballa el fet de col·laborar en allò que els hi està permès per les seves capacitats.

CONCERT "COM SONA?"

L'últim dia de la SAE, va venir a Blanquerna companyia d’espectacles musicals adreçats a nens i nenes d’edats compreses entre els 0 i els 6 anys.

La companyia “Com Sona?” neix a Barcelona l’any 2005 amb la idea d’apropar la música als infants a través d’una sèrie d’espectacles que tinguin en compte l’edat al qual estan dirigits. Al llarg de tota la seva història la companyia “Com Sona?” ha actuat en centenars de centres d’educació Infantil i Primària, Escoles bressol tant municipals com privades, així com en Centres Cívics i Teatres de bona part del territori català.

La companyia “Com Sona?” agrupa diferents col·lectius formats per músics professionals, mestres, educadors, informàtics, dissenyadors i altres col·laboradors.

Tota aquesta informació i més relacionada amb les activitats que fa aquesta companyia la podeu trobar a la seva pàgina web: http://www.comsona.cat/

Aquesta companyia ens va oferir divendres un espectacle replet de música i de  cançons. Van cantar cançons per a infants que nosaltres havíem treballat a classe, els músics van tocar diferents instruments i fins i tot ens van fer ballar algunes cançons. Va ser una activitat molt dinàmica i divertida que ens va fer convertir-nos en nens per una estona.

ESTADA A L'ESCOLA L'ARBRET DE L'EIXAMPLE

El tercer dia de la SAE, vaig anar amb una alumna de tercer d'infantil de Blanquerna a l'escola bressol on ella està fent pràctiques. L'escola es diu l'Arbret de l'Eixample, situada a Barcelona, i és una escola que funciona només des de fa un any. Tot i així està en perfecte funcionament i tant les famílies com els nens estan encantats amb l'escola.


A l'escola hi ha 7 classes. La classe que em va tocar a mi és la classe dels Lledoners, i està formada per 11 nens, 3 dels quals no van venir aquell dia. Els nens tenen entre 1 i 2 anys, per tant, és la classe dels caminants, període en que els nens comencen a caminar. A la meva classe hi havien bastants nens que caminaven, però n'hi havia d'altres que encara gatejaven.

L'horari de l'escola és de 9:00h a 13:00h i de 15:00h a 17:00h. 
Els nens de la meva classe es van quedar tots a dinar al migdia, però hi ha pares que venen a recollir als seus nens per dinar.

La primera activitat que vam fer al entrar a classe i presentar-me als nens i a l'educadora va ser el Bon dia. Es tracta de treure diferents personatges, com el Sol, la Lluna, una titella, un cargol, etc. i donal-s'hi el bon dia als nens tot cantant una cançó.

Un cop fet això, es deixa als nens que experimentin pel seu propi compte. L'aula estava tota plena de materials de diferents tipus, de plàstic, de metall, de fusta, de roba, etc. Hi havia un matalàs amb coixins, una taula amb cadires, el racó dels cotxes, contes, joguines, peluixos, i moltes coses més amb les quals els nens jugaven i descobrien. A més de tot això, també hem cantat algunes cançons. 



Un dia a la setmana, a la classe dels Ledoners fan el joc heurístic, que és una activitat en la que un grup reduït de nens, que tenen entre els 12 i 24 mesos d’edat, explora objectes no catalogats de didàctics i els combina lliurement. En acabar l’exploració, i amb l’ajuda de l’adult, els recull tot classificant-los.
Però el dia en que jo vaig anar-hi no van realitzar l'activitat.


                                                                 


Durant bona part del matí els nens estan a l'aula jugant, però hi ha una part del matí, abans de dinar, que els nens surten a una aula comuna amb tobogans i casetes per jugar i així també poden relacionar-se amb els infants d'altres classes i d'altres edats, excepte els lactants, que no surten de l'aula ja que no poden caminar.

Sobre les 12 els nens de la classe del Lledoner ja dinen. A aquesta hora sempre arriba un noi de suport, que  ve a ajudar, i va donar de menjar a la meitat de nens de la classe de caminants. L'altre meitat es va quedar amb l'educadora i amb mi, donant-los el dinar.

Un cop acaben de dinar van a una sala preparada amb matalassos per a dormir i es queden allà fins que es desperten a la tarda. 

A les 15:00h tornem a ser a l'aula jugant amb els nens i l'educadora els dóna de berenar. A les 17:00h, o abans, els pares vénen a buscar als seus fills i allà acaba la jornada.

VALORACIÓ PERSONAL
Passar un dia de pràctiques a l'escola bressol envoltada de nens de 1 a 2 anys ha estat una experiència inoblidable i que sens dubte m'hagués agradat repetir més d'un dia.
El poder estar en contacte amb els nens, jugar amb ells, veure com et somriuen i vénen cap a tu amb un conte perquè els hi llegeixis és una sensació fantàstica i que m'omple molt. Tot i això, crec que amb nens de 3 a 6 anys potser m'hagués agradat més, ja que pots interactuar amb ells i compartir altres coses que amb nens tant petits no pots fer.
A més a més de l'experiència que he tingut amb els nens i de la qual he sortit molt contenta, també cal dir que tant la padrina, com l'educadora de la classe a la que vaig estar i la directora de l'escola, s'han portat molt bé amb mi i m'han ajudat en tots els dubtes que he tingut.

CONCLUSIÓ 
Un dia sencer envoltada de nens m'ha deixat clar, per si en tenia algún dubte, que ser mestra és la professió a la que realment em vull dedicar, però segurament amb nens més grans dels que he estat avui, encara que això no vol dir que no m'hagin agradat.
Depenent molt de l'edat dels nens, les activitats que es fan a classe canvien bastant, i el dia es pot fer més entretingut o menys, però al cap i a la fi treballar amb nens sempre et treu un somriure i et fa oblidar-te dels teus problemes. 
També me n'he adonat que els nens són molt carinyosos i sempre reclamen la teva atenció, i a mi estar amb ells fa sentir-me molt bé.

MNAC: SO I COLOR

El segon dia de la SAE, vam anar a fer una visita guiada al MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya).

En aquest dia estaven programades tres visites. Un grup va anar a veure Històries de relleu, un altre la Dansa de fades i follets, i per últim el el nostre grup va anar a veure la visita de So i color.

La visita de So i color es tracta d'una visita dinamitzada, la qual està plantejada per fer-la a nens de p3, p4 i p5, per tant, utilitza recursos que siguin atraients pels nens, com per exemple titelles, música, puzzles, etc. per tal d'aconseguir que la visita sigui com un joc.
Abans de fer la visita, el noi que ens acompanyava, ens va explicar que era la visita que tenia més èxit i que el seu objectiu era fer arribar l'art a tothom, un art romànic.

La visita que vam fer consistia en fer-nos passar per nens de 3 a 5 anys per tal de veure-ho com ho veurien ells. Així, el nostre acompanyant ens va fer la visita com la feia amb nens petits i a continuació us explico com va anar:

Primer de tot es fa la presentació als alumnes i se'ls parla d'en Geroni. En Geroni és una titella, però als nens se'ls hi diu que és un juglar de l'Edat Mitjana que fa 1000 anys que viu al museu. D'aquesta manera, la visita és guiada per en Geroni, ja que el museu és casa seva, i el juglar presenta als nens tots els seus amics, que són les diferents pintures on faran les activitats. Un cop a dins del museu, apareix en Geroni i canten amb ell la seva cançó.

Un cop fet això, comença la visita. La primera parada que fan és als Serafins. Els Serafins són tres àngels amb moltes ales. En aquesta parada es treballa molt l'expressió de la cara i les coses que pot arribar a transmetre. El que fa la visita convida als nens a fer cares, ja sigui d'alegria, de tristesa, de vergonya, etc. A més a més els àngels tenen molts ulls a les seves ales, per tant, es diu que ho poden veure tot a la perfecció. El nens es dibuixen ulls a les mans i fan veure que ho poden veure tot. Seguim la visita.



La segona parada és el Crist de Taüll. Està situat en una sala fosca i crida als nens perquè s'acostin amb una música (El cant de la Sibila). Amb el Crist de Taüll es treballen molt els colors i la utilitat que tenen les mans. Els nens participen dient quins són els colors que veuen a la pintura i expressant quines coses poden transmetre les mans. 
En aquesta parada es convida als nens a fer puzzles, reconstruint la imatge del Crist de Taüll.


Per últim, la tercera parada és el Griu. El Griu és una barreja de diferents animals (lleó i àguila).Aquí, se'ls explica als nens una vella història, on el Griu era el vigilant del tresor del castell, en aquest cas, el tresor era un llimoner que donava llimones d'or, i aquestes llimones curaven totes les malalties. El Griu impedia que els lladres se l'emportessin. En aquesta parada també hi havia l'opció de fer un puzzle.

A més d'aquestes tres parades també n'hi ha dues més, però per als nens només se'n seleccionen aquestes tres. Les altres dues parades són la Mare de Déu amb el nen, on es treballa el sentiment maternal, i les senefes, que es treballen des del punt de vista sonor, fent diferents sorolls al resseguir-les.

Al acabar la visita en Geroni s'acomiada de tots els nens amb la seva cançó i marxa a dormir.

Amb aquesta visita els nens s'apropen al món dels colors, de les línies i del so.

Si voleu obtenir qualsevol informació sobre les visites o les activitats que s'ofereixen al museu, només cal que entreu a la seva pàgina web: www.mnac.cat

CONFERÈNCIA ANNA PÉREZ

El dia 12 de novembre va començar la SAE (Setmana d'activitats extraordinàries). 
La pimera activitat que vam realitzar va ser assistir a la conferència d'una professora al barri del Raval de Barcelona, l'Anna Pérez, especialitzada en les TAC (Tecnologies de l'aprenentatge i el coneixement).

La conferència tractava sobre el tema: El mestr@ i les TAC, i després d'haver-la presenciat us mostro les deu idees més importants que vaig trobar de l'explicació que va fer aquesta dona:

1. L'Anna Pérez va destacar que estem en un etapa on hi ha escoles del segle XIX, professors del segel XX i alumnes del segle XXI.

2. Cal ressaltar que no hem d'utilitzar sempre els ordinadors ni les tecnologies per treballar, no hem de deixar de banda l'antiga forma d'ensenyament com són els llibres o les pissarres. Es poden compaginar perfectament les dues coses per a afavorir l'aprenentatge dels alumnes.

3. Les tecnologies afavoreixen al treball en equip, el qual és bàsic. No estem sols en el món, per tant, hem de treballar amb els altres i quina millor manera de fer-ho que amb l'ús de les tecnologies, com per exemple un ordinador. Els alumnes poden fer treballs en grup compartint un portàtil.

4. Els mestres avui en dia han de sguir la Taxonomia de Bloom + TAC. Els mestres han de ser capaços de crear, avaluar, analitzar, aplicar, comprendre i recordar. Totes aquestes accions estan molt relacionades amb les TAC, i serveixen per a assolir els objectius educatius.

5. Per a poder ser un bon mestre integrat amb les TAC, ha de passar de ser:
     - Analògic a Digital: és a dir,  passar d'utilitzar els llibres i les pissarres a utilitzar eines web per a ensenyar als alumnes.
     - Lligat a Mòbil: d'aquesta manera fan que els alumnes puguin participar més i d'alguna manera els fan protagonistes. No es basen simplement en que el professor explica i els alumnes escolten.
    - Aïllat a Connectat: els mestres passen de relacionar-se només amb els professors que tenen al seu entorn a poder relacionar-se a través de la xarxa amb professors d'altres escoles. També implica poder fer les classes amb PDI (pissarra digital interactiva) i apuntar-se a cursos virtuals, com a altres recursos per a aprendre.
    -Genèric a Personal: diguem que els mestres passen a ser del "montón", a tenir un nom, a ser referents per a altres mestres o persones. Això s'aconsegueix gràcies a Twitter, amb adreces de correu, amb webquests,etc.
    -Consumidors a Creadors: deixen d'utilitzar activitats ja creades anteriorment per altres professors a crear activitats a mida dels seus alumnes.
    -Tancat a Obert: Canvien la manera d'ensenyar particular de cada mestre, estant en constant aprenentatge d'altres mestres a través de la xarxa. Això si, no cal que els mestres perdin el seu toc personal a l'hora d'ensenyar.

6. Si es realitzen tots aquests canvis podem aconseguir:
     - Més comunicació entre mestres i alumnes.
     -Compartir a l'hora de treballar en equip.
     -Col·laborar amb els companys.
     -Discussió abans de realitzar qualsevol tasca per posar-se d'acord en la manera de fer-la.

7.Fer sentir als nens que són els "amos" del seu propi treball, fer-los sentir importants. Aquesta acció es coneix amb el nom d'" EMPOWERMEN", que significa APODERAMENT.

8. Amb les TAC s'aconsegueix més interacció, entusiasme i participació, ja que poden donar veu a l'alumnat. A més a més també afavoreixen a treballar la creativitat i la reflexió.

9. S'ha de canviar la imatge que es té l'ensenyança. Ensenyar no significa que el professor se situa davant de tota la classe i els seus alumnes estan asseguts al darrera en files i sols, també es pot ensenyar de manera que el mestre s'uneixi als seus alumnes i treballin tots junts en rotllana, en grups, etc.

10. Com a conclusió d'aquesta conferència trobo que cal destacar l'última frase que ens diu l'Anna Pérez, i és que fer un bos ús les TAC crea un AMBIENT DE TREBALL ON S'APRÈN.

Si voleu seguir a l'Anna Pérez o veure imatges i twits de la seva conferència entreu a Twitter i utilitzeu el hashtag #apereztac.

RECITACIÓ D'UN POEMA

A COED fa temps que vam parlar que hauriem de recitar un poema escollit per nosaltres davant de tota la classe. En alguns moments hem parlat de la importància de la poesia, del que expressa i del que ens pot arribar a ajudar en la nostra futura professió com a mestres amb els nens.

Amb la poesia, aprenem a transmetre d'una manera diferent els nostres pensaments i emocions, de manera que arribin més a les persones. Per als nens, la poesia és important ja que els fa volar la imaginació.

Alhora per nosaltres, el fet d'haver-la de recitar en públic, ens ajuda a perdre la vegonya i a exposar-nos a persones que més endavant seran els nostres alumnes. Recitant la poesia triada, també treballem la memòria i aspectes per ser un bon comunicador.

Aquest és el poema que he triat i que hauré de recitar davant de la classe:

      
  DÓNA'M LA MÀ

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

                                          Joan Salvat Papasseit


Abans de recitar el poema totes estàvem molt nervioses i això es notava en l'ambient que hi havia a la classe. Per tal de que se'ns passessin els nervis vam dur a terme un petit exercici de relaxació que consistia en posar-se en una posició recta amb l'esquena estirada i inspirar aire pel nas i expulsar-lo per la boca, així repetidament durant 4 cops. Després de fer aquest exercici la veritat és que em vaig quedar molt més relaxada.
Crec que vaig recitar bé el poema tot i que estava nerviosa i que vaig tenir una bona articulació malgrat la rapidesa amb la que recitava.
A més a més, va donar la casualitat de que una companya i jo havíem triat el mateix poema i vam sortir a recitar-lo a la vegada. La veritat és que al principi no volia però després em vaig animar i vaig gaudir recitant-lo.



Aquesta activitat m'ha ajudat molt a l'hora de parlar en públic, de perdre els nervis i d'aprendre els errors que cometo per tal de millorar-los la pròxima vegada i poder arribar a ser una bona comunicadora.

MOVIE MAKER

L'última classe de GTIC va consistir en fer un vídeo amb el programa Movie Maker.

Pels que us esteu preguntant què és, el Movie Maker és un programa que serveix per a construir vídeos de manera ràpida i senzilla, vídeos als quals se li poden afegir tot tipus de música, d'imatges i de text. A classe vam estar treballant com funcionava i vam aprendre a tallar vídeos, a afegir més d'una música, a introduir animacions i efectes visuals, i moltes coses més.
Després d'aprendre una mica com funcionava ens vam dedicar a realitzar l'activitat que ens va proposar el professor: fer un vídeo de les instal·lacions de la universitat de Blanquerna, afegint música, animacions i text, i penjar-lo al Youtube i al nostre bloc.
Per tant , a continuació us mostro el meu vídeo fet amb Movie Maker:




http://www.youtube.com/watch?v=93DekKASMCo&feature=youtu.be

PREZI

En aquesta entrada us parlaré sobre què és el Prezi i per a què serveix.

El Prezi és un programa gratis on es poden dur a terme presentacions on-line, de manera que puguin ser vistes per tothom. Aquestes presentacions es fan en una sola pàgina, a diferència del Power Point, i s'hi poden introduir  imatges, vídeos i text.
En el Prezi les imatges són les que tenen el paper més important, ja que apareixen moltes imatges i molt poc text. Es pot jugar amb el zoom i treballar a partir de diferents metàfores, que relacionin les imatges amb el què vols explicar. 
A més a més, el Prezi és fàcil d'utilitzar i es pot treballar de manera cooperativa, és a dir, més d'una persona pot estar editant el mateix Prezi que una altra, a diferència també del Power Point.

Crea la teva compte i comença a fer els teus Prezis a: www.prezi.com .


Després d'estar parlant a classe sobre les diferents funcions del Prezi, vam haver de crear-ne un que expliqués el que era, i a continuació us el mostro:

COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL

A l'última classe de COED vam estar tractant el tema de la comunicació audiovisual.
Vam parlar sobre la publicitat, els telenotícies, els documentals, etc, els quals són elements audiovisuals. Després d'haver parlat sobre això, vaig aprendre que el seu missatge és molt més complex i que hem d'estar més atents al missatge si volem captar-lo.
Amb el llenguatge audiovisual no només ens hem de centrar en la part oral o escrita alhora, sinó que també ens hem de fixar en el suport o mitjà que s'utilitza per a comunicar. Un exemple sobre la dificultat de captar un missatge si no s'està atent a tots els factors és la publicitat subliminal.

També vam veure un vídeo a classe de Guillermo Orozco, que parlava sobre la comunicació audiovisual. Després d'haver-lo comentat a classe vaig extreure la següent informació:

La imatge té un codi universal, és a dir, tothom sap el que interpreta, a diferència de la llengua, per això en la comunicació audiovisual és bàsica. Per altra banda, a la imatge no se li dóna un valor per si mateixa, sinó que complementa allò escrit i l'explicació del professor, per exemple. És per això que no només hem d'educar als nens amb medis audiovisuals, ja que no és el mateix ensenyar amb vídeos o virtualment que de manera presencial o amb llibres de text.
La família i l'escola tenen la funció d'educar als nens i als joves. Si un nen té problemes a casa o els seus pares mai hi són, és obvi que es passarà la majoria del seu temps mirant la televisió, jugant a videojocs, amb el mòvil, etc. Per tant, és fonamental que la família i l'escola treballin conjuntament per tal de que el nen pugui ser educat d'una altra manera que no sigui la audiovisual.

Els medis de comunicació també tenen una gran responsabilitat, ja que tenen un efecte educatiu perquè els nens s'eduquen del que veuen a la pantalla, per tant, aquests medis suposen una innovació en l'educació.

Com a conclusió d'aquest vídeo, i segons Guillermo Orozco, s'han de desenvolupar competències bàsiques i una alfabetització digital que permeti que poguem treure-li profit als medis audiovisuals.
La part positiva de tot això és que les noves generacions s'adapten més fàcilment als canvis, tenen la ment més oberta, tot i això no vol dir que vinguin amb el "xip" incorporat sobre les tecnologies, per tant, se'ls ha d'ensenyar mitjançant l'alfabetització, que consisteix en saber llegir més enllà, en saber veure i no només mirar, saber en quines situacions de dia a dia podem fer-ne ús, en quina mesura, els tipus de mitjans, etc.

Després d'aquesta sessió crec que la comunicació audiovisual és una bona forma d'ensenyar als nens i d'educar-los d'una manera diferent, nova, "divertida", però sense deixar de banda l'ensenyança tradicional amb llibres i professors.

DRETS D'AUTOR

A classe de GTIC vam parlar dels drets d'autor i de les conseqüències que comporta utilitzar quelcom que no és teu.
La majoria de gent en la seva vida quotidiana agafa imatges, vídeos o cançons de la xarxa que no són seves i les utilitza per la seva conta, fent-les seves. Aquesta acció és il·legal i no es pot fer. Tot i així, i molta gent ho sap, ho seguim fent.

Per evitar fer copyrights i saltar-se els drets d'autor, existeixen espais que tenen una llicència Creative Commons, els quals permeten utilitzar imatges i cançons i fer amb elles el que vulguis, sempre i quan apareixi sempre el nom de l'autor d'aquella imatge o cançó.
Us estareu preguntant què és una llicència Creative Commons. Bé doncs, és una llicència que permet, sense que desapareguin els drets d'autor, poder utilitzar imatges o vídeos de la xarxa fent-ne un ús públic i que la gent ho pugui utilitzar, retocar i compartir. Existeixen diferents tipus de llicència depenent del que l'autor vulgui que facin amb la seva informació. A continuació us deixo la pàgina web on s'expliquen les diferents llicències: 
http://cat.creativecommons.org/llicencia/

En el cas del meu bloc tinc una llicència de Reconeixement- NoComercial (by-nc). Amb aquesta llicència es permet la generació d'obres derivades sempre que no se'n faci un ús comercial. Tampoc es pot utilitzar l'obra original amb finalitats comercials. A més a més, cada cop que algú utilitzi alguna imatge del meu bloc haurà d'anar acompanyada amb el meu nom.



A continuació us deixo algunes pàgines web les quals tenen llicència CC:

http://www.flickr.com/ : Aquesta és una web on està permès agafar imatges.
http://commons.wikimedia.org/wiki/Main_Page : També serveix per agafar imatges.
http://www.jamendo.com/es/ : En aquesta pàgina web podràs escoltar tot tipus de música sense necessitat de descarregar-te-la.
http://www.softcatala.org/ : Pàgina on et pots descarregar programes gratis.

Després d'haver parlat sobre els drets d'autor i les llicències de Creative Commons, esteu d'acord amb aquest vídeo?

PROGRAMARI LLIURE I PROGRAMARI CONVENCIONAL

El programari lliure garanteix la llibertat d'usar-lo amb qualsevol finalitat, d'estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats, la llibertat de distribuir-lo a tercers i la llibertat d'introduir-hi millores i fer-les públiques amb el fi de que se'n beneficiï tota la comunitat. Com a exemples de programari lliure tenim el navegador Firefox i l'Open Office.

A diferència del programari convencional, aquest limita la possibilitat de detectar i corregir errades de programació, de fer-hi modificacions, de traduir-lo o fer-lo servir per a finalitats diferents a les previstes pels seus autors.
Existeixen tres tipus de programaris convencionals: els gratuïts, els quals es poden utilitzar sense pagar; els de prova, que es poden provar però després s'ha de pagar si se'n vol fer un ús continuat; i els comercials, que requereixen un pagament per a poder utilitzar-los a més a més de disposar d'una llicència comercial.

Tota aquesta informació i més podem trobar-la a la pàgina següent: http://www.edu365.com/eso/muds/tecnologia/programari2/index.htm