LLENGUA DEL DISCURS EXPOSITIU

Després de treballar l'estructura del discurs també vam treballa la llengua del discurs expositiu. La llengua és un apartat molt important a l'hora de dur a terme una exposició, però diguem que és paradiscursiva, és a dir, que queda fora del discurs i de la seva estructura, encara que n'és una part essencial.

A continuació, us explico com ha de ser la llengua en un discurs expositiu, així ho podreu tenir en compte quan hagueu de fer una exposició.
La llengua en un discurs expositiu ha de:

• Ser neutra, és a dir, per exemple: es pot utilitzar la paraula immigració però no es poden utilitzar les paraules africans, xinesos, catalans, etc. També ha de ser precisa, és a dir, hi ha d'haver un coneixement del lèxic i utilitzar-ne que sigui referent al món educatiu. I per últim també ha de ser accessible, és a dir, s'ha d'adaptar al nivell del públic.
• A més a més, la llengua no ha d'estar influïda per la prosa escrita o tècnica, de manera que el públic no tingui la sensació que els estan llegint.
• Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes.
• Són necessaris:

          -connectors lògics que cohesionin el discurs: perquè, per tant, en conseqüència, no obstant això, en canvi...
La utilització de connectors  molt important ja que depenent del connector que utilitzis la frase pot prendre un significat o un altre , per això és molt important utilitzar-los de manera correcta.
         
          -marcadors textuals: en primer lloc, en segon lloc, d'una banda, de l'altra, finalment, en resum...
Els marcadors ajuden a organitzar el discurs i són necessaris per al públic.

Haver tractat sobre la llengua del discurs expositiu m'ha ajudat molt a l'hora de donar-li més importància i de fixar-m'hi més en el moment de fer una exposició. Crec que la llengua és un instrument bàsic que ajuda molt a captar l'atenció del públic si un discurs té un lèxic adequat i una bona vocalització.