ESTRUCTURA DEL DISCURS

Fa dos dies que a classe de COED estem comentant l'estructura del discurs i estem treballant per sobre els últims capítols del llibre "Com parlar bé en públic".

Per explicar d'una manera fàcil i entenedora què és el principal per estructurar un discurs hem de tenir molt clara la següent frase:
Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat.

Un discurs, com tots sabeu, està dividit en tres parts: la introducció, el desenvolupament i la conclusió. A continuació, us parlaré més detalladament sobre cada part, sobre com ha d'estar organitzada i sobre possible maneres d'introduir i de concloure un discurs.

Introducció
Podem dir que la introducció és part de la clau de l'èxit d'una exposició oral, ja que segons el que diu la frase   "allò que comença bé ja està mig acabat". La introducció és una part molt important per dos motius:
1. En el públic: capta la seva atenció i crea l'expectació necessària per mantenir-la durant l'exposició.
2. En l'orador: aporta recursos en un moment que sol generar inseguretat: el principi de qualsevol intervenció.

Per a dur a terme una bona introducció, cal tenir en compte alguns aspectes:
- No donar justificacions i no entretenir-se en coses que no són d'interès pel públic, és a dir, anar al gra.
- No repetir-se ni contradir-se, és a dir, no dir allò que no faràs. Per tant, les paraules han d'estar molt ben preparades.
- No utilitzar la falsa modèstia ni excusar-se per res.
- No utilitzar castellanismes, anar amb compte amb la correcció lingüística.

Evitant cometre aquests errors i portant una introducció preparada dona confiança a l'orador. Per tant, cal dedicar bona part del temps a realitzar la introducció, en pensar com plantejar el tema per captar l'atenció del públic, ja que aquest és l'objectiu principal.

A classe també vam treballar diferents fórmules introductòries que ajuden a tenir un bon inici en el discurs, i són les següents:

• Definició: Breu comentari sobre el títol del tema.
• Presentació d'objectius: Explicitar-los motiva i centra l'atenció dels oients. Es tracta d'explicar què es pretén amb la xerrada. Saber els "perquès" motiva al públic.
• Presentació del guió: Molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques.
• Preguntes: Són una manera d'anticipar-se. Utilitzant preguntes retòriques, que no esperen resposta, es motiva al públic.
• Lectura mental: Es tracta d'esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té el públic, és a dir, esmentar prejudicis, idees amb les quals ve el públic abans de que parli l'orador. Fer referència a creences populars, com per exemple: "Ja sé que vosaltres penseu que...).
• Documentació: Mostrar alguna notícia o dades recents. També fotografies o vídeos, ja que donen credibilitat al públic.
• Afirmació provocadora: Donar una opinió atrevida, una dada espectacular, etc. Per exemple: "Vosaltres sabíeu que...?".
• Anècdota: Explicar una història ben escollida o una anècdota personal, amb certa intriga ,que condueixi al tema i que sigui breu. Cal destacar que les anècdotes no són exemples i que acostumen a agradar molt al públic.

Desenvolupament

El desenvolupament d'un discurs consisteix en fer una selecció de les idees segons l'objectiu del discurs, el qual pot ser de dues maneres:

-Per informar: en el qual hi trobem l'estructura descriptiva i la cronològica,

-Per a convèncer:

       Estructura inductiva o SAP: es tracta d'informació de casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió. 

       Estructura deductiva o PAS

Conclusió

La conclusió d'un discurs té unes funcions bàsiques, que són les següents:

- Tancar el discurs.

- Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge. Es tracta d'aportar una idea nova que no ha estat introduïda a la introducció. Sintetitzar significa anar al nucli, a l'essència de la idea.

- Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat. Aquest punt és molt important.

Cal dir que la conclusió té un efecte determinant en la fixació dels continguts.

Per finalitzar el nostre discurs encara ens queda el tancament, que ja no és una part del discurs propi, però que col·labora moltíssim en la transmissió del missatge i en la sensació que deixem al públic. A continuació us mostro diferents fórmules de conclusió que podeu utilitzar per a tancar el vostre discurs:

• Repetir la introducció
• Resumir els punts principals
• Invitació a l'acció
• Anunci d'un esdeveniment futur
• Promesa
• Apel·lar als sentiments dels oients, ja siguin sentiments patriòtics, de companyerisme, d'alegria, d'amor o de fraternitat.

Després d'haver vist l'estructura que ha de mantenir un discurs, vull destacar que l'aprenentgatge i els coneixements van lligats a les emocions, i que per tant, el missatge ha d'anar acompanyat de "bon rotllo" i ha de transmetre emocions per tal de que al públic se li quedin grabades les idees del discurs,marxin amb un bon gust de boca i recordin aquell discurs sempre.