Després d'haver estat dos mesos fent un seguiment del periodista Antoni Bassas, el meu grup i jo: Marta Martínez, Laura Nicolau, Xènia Sarroca i Dèbora Segura, hem arribat a la conclusió de que és un bon comunicador i a continuació us mostrem el perquè:
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COED. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COED. Mostrar tots els missatges
diumenge, 23 de desembre del 2012
IDENTITAT I TERRITORI
El treball d'identitat i territori, segons el que diu en el blink, consistia a preparar i realitzar una exposició oral amb suport TIC en grups de dues persones, de 8 minuts de durada sobre un aspecte/dimensió del concepte identitat/territori.
L'Andrea Muñoz i jo vam realitzar una presentació que tractava sobre els contes i amb la que teníem dos objectius: el primer era recordar bons moments passats i el segon convidar a tothom que quan sigués mestre expliqués contes als més petits, ja que els aporten moltes coses.
Per dur a terme la presentació vam començar representant amb titelles el conte de la Caputxeta Vermella i després ens vam ajudar d'un Prezi per seguir amb l'exposició.
Al principi estava bastant nerviosa, sobretot en la part del conte, ja que tenia por a quedar-me en blanc i em sentia molt observada, però a mesura que va anar passant la presentació cada cop estava més relaxada i vaig intentar gaudir-la al màxim.
Realitzar aquesta exposició oral m'ha ajudat a plantar cara als nervis i a aprendre a parlar en públic, per tant, considero que ha estat una activitat molt enriquidora i que m'ha aportat coses en molts aspectes.
dijous, 6 de desembre del 2012
COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC
A classe de COED, vam estar parlant sobre el llibre que ens havíem llegit: Com parlar bé en públic, i vam formar grups a classe per tal de realitzar un decàleg que digués com ha de ser un bon comunicador, a partir del que havíem llegit al llibre.
Després de que cada grup formés el seu propi decàleg, es van exposar i vam arribar tots junts a un decàleg comú. Aquest és el decàleg del nostre grup:
1. Ha de saber organitzar les idees i memoritzar-les.
2. Cal que improvitzi i actui amb naturalitat.
3. Serà convincent.
4. Ha d'adequar el discurs al públic.
5. Ha d'escoltar i transmetre amb la mirada.
6. Ha de ser capaç de controlar els nervis, la veu i el cos.
7. Serà positiu.
8. Motivarà al públic a través d'un somriure.
9. Ha de tenir la virtut de saber escoltar.
10. Farà un bon ús dels mitjans de suport.
Després de que cada grup formés el seu propi decàleg, es van exposar i vam arribar tots junts a un decàleg comú. Aquest és el decàleg del nostre grup:
1. Ha de saber organitzar les idees i memoritzar-les.
2. Cal que improvitzi i actui amb naturalitat.
3. Serà convincent.
4. Ha d'adequar el discurs al públic.
5. Ha d'escoltar i transmetre amb la mirada.
6. Ha de ser capaç de controlar els nervis, la veu i el cos.
7. Serà positiu.
8. Motivarà al públic a través d'un somriure.
9. Ha de tenir la virtut de saber escoltar.
10. Farà un bon ús dels mitjans de suport.
LLENGUA DEL DISCURS EXPOSITIU
Després de treballar l'estructura del discurs també vam treballa la llengua del discurs expositiu. La llengua és un apartat molt important a l'hora de dur a terme una exposició, però diguem que és paradiscursiva, és a dir, que queda fora del discurs i de la seva estructura, encara que n'és una part essencial.
A continuació, us explico com ha de ser la llengua en un discurs expositiu, així ho podreu tenir en compte quan hagueu de fer una exposició.
La llengua en un discurs expositiu ha de:
La utilització de connectors molt important ja que depenent del connector que utilitzis la frase pot prendre un significat o un altre , per això és molt important utilitzar-los de manera correcta.
-marcadors textuals: en primer lloc, en segon lloc, d'una banda, de l'altra, finalment, en resum...
Els marcadors ajuden a organitzar el discurs i són necessaris per al públic.
Haver tractat sobre la llengua del discurs expositiu m'ha ajudat molt a l'hora de donar-li més importància i de fixar-m'hi més en el moment de fer una exposició. Crec que la llengua és un instrument bàsic que ajuda molt a captar l'atenció del públic si un discurs té un lèxic adequat i una bona vocalització.
A continuació, us explico com ha de ser la llengua en un discurs expositiu, així ho podreu tenir en compte quan hagueu de fer una exposició.
La llengua en un discurs expositiu ha de:
- Ser neutra, és a dir, per exemple: es pot utilitzar la paraula immigració però no es poden utilitzar les paraules africans, xinesos, catalans, etc. També ha de ser precisa, és a dir, hi ha d'haver un coneixement del lèxic i utilitzar-ne que sigui referent al món educatiu. I per últim també ha de ser accessible, és a dir, s'ha d'adaptar al nivell del públic.
- A més a més, la llengua no ha d'estar influïda per la prosa escrita o tècnica, de manera que el públic no tingui la sensació que els estan llegint.
- Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes.
- Són necessaris:
La utilització de connectors molt important ja que depenent del connector que utilitzis la frase pot prendre un significat o un altre , per això és molt important utilitzar-los de manera correcta.
-marcadors textuals: en primer lloc, en segon lloc, d'una banda, de l'altra, finalment, en resum...
Els marcadors ajuden a organitzar el discurs i són necessaris per al públic.
Haver tractat sobre la llengua del discurs expositiu m'ha ajudat molt a l'hora de donar-li més importància i de fixar-m'hi més en el moment de fer una exposició. Crec que la llengua és un instrument bàsic que ajuda molt a captar l'atenció del públic si un discurs té un lèxic adequat i una bona vocalització.
ESTRUCTURA DEL DISCURS
Fa dos dies que a classe de COED estem comentant l'estructura del discurs i estem treballant per sobre els últims capítols del llibre "Com parlar bé en públic".
Per explicar d'una manera fàcil i entenedora què és el principal per estructurar un discurs hem de tenir molt clara la següent frase:
Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat.
Un discurs, com tots sabeu, està dividit en tres parts: la introducció, el desenvolupament i la conclusió. A continuació, us parlaré més detalladament sobre cada part, sobre com ha d'estar organitzada i sobre possible maneres d'introduir i de concloure un discurs.
Introducció
Podem dir que la introducció és part de la clau de l'èxit d'una exposició oral, ja que segons el que diu la frase "allò que comença bé ja està mig acabat". La introducció és una part molt important per dos motius:
1. En el públic: capta la seva atenció i crea l'expectació necessària per mantenir-la durant l'exposició.
2. En l'orador: aporta recursos en un moment que sol generar inseguretat: el principi de qualsevol intervenció.
Per a dur a terme una bona introducció, cal tenir en compte alguns aspectes:
- No donar justificacions i no entretenir-se en coses que no són d'interès pel públic, és a dir, anar al gra.
- No repetir-se ni contradir-se, és a dir, no dir allò que no faràs. Per tant, les paraules han d'estar molt ben preparades.
- No utilitzar la falsa modèstia ni excusar-se per res.
- No utilitzar castellanismes, anar amb compte amb la correcció lingüística.
Evitant cometre aquests errors i portant una introducció preparada dona confiança a l'orador. Per tant, cal dedicar bona part del temps a realitzar la introducció, en pensar com plantejar el tema per captar l'atenció del públic, ja que aquest és l'objectiu principal.
A classe també vam treballar diferents fórmules introductòries que ajuden a tenir un bon inici en el discurs, i són les següents:
Desenvolupament
Després d'haver vist l'estructura que ha de mantenir un discurs, vull destacar que l'aprenentgatge i els coneixements van lligats a les emocions, i que per tant, el missatge ha d'anar acompanyat de "bon rotllo" i ha de transmetre emocions per tal de que al públic se li quedin grabades les idees del discurs,marxin amb un bon gust de boca i recordin aquell discurs sempre.
Per explicar d'una manera fàcil i entenedora què és el principal per estructurar un discurs hem de tenir molt clara la següent frase:
Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat.
Un discurs, com tots sabeu, està dividit en tres parts: la introducció, el desenvolupament i la conclusió. A continuació, us parlaré més detalladament sobre cada part, sobre com ha d'estar organitzada i sobre possible maneres d'introduir i de concloure un discurs.
Introducció
Podem dir que la introducció és part de la clau de l'èxit d'una exposició oral, ja que segons el que diu la frase "allò que comença bé ja està mig acabat". La introducció és una part molt important per dos motius:
1. En el públic: capta la seva atenció i crea l'expectació necessària per mantenir-la durant l'exposició.
2. En l'orador: aporta recursos en un moment que sol generar inseguretat: el principi de qualsevol intervenció.
Per a dur a terme una bona introducció, cal tenir en compte alguns aspectes:
- No donar justificacions i no entretenir-se en coses que no són d'interès pel públic, és a dir, anar al gra.
- No repetir-se ni contradir-se, és a dir, no dir allò que no faràs. Per tant, les paraules han d'estar molt ben preparades.
- No utilitzar la falsa modèstia ni excusar-se per res.
- No utilitzar castellanismes, anar amb compte amb la correcció lingüística.
Evitant cometre aquests errors i portant una introducció preparada dona confiança a l'orador. Per tant, cal dedicar bona part del temps a realitzar la introducció, en pensar com plantejar el tema per captar l'atenció del públic, ja que aquest és l'objectiu principal.
A classe també vam treballar diferents fórmules introductòries que ajuden a tenir un bon inici en el discurs, i són les següents:
- Definició: Breu comentari sobre el títol del tema.
- Presentació d'objectius: Explicitar-los motiva i centra l'atenció dels oients. Es tracta d'explicar què es pretén amb la xerrada. Saber els "perquès" motiva al públic.
- Presentació del guió: Molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques.
- Preguntes: Són una manera d'anticipar-se. Utilitzant preguntes retòriques, que no esperen resposta, es motiva al públic.
- Lectura mental: Es tracta d'esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té el públic, és a dir, esmentar prejudicis, idees amb les quals ve el públic abans de que parli l'orador. Fer referència a creences populars, com per exemple: "Ja sé que vosaltres penseu que...).
- Documentació: Mostrar alguna notícia o dades recents. També fotografies o vídeos, ja que donen credibilitat al públic.
- Afirmació provocadora: Donar una opinió atrevida, una dada espectacular, etc. Per exemple: "Vosaltres sabíeu que...?".
- Anècdota: Explicar una història ben escollida o una anècdota personal, amb certa intriga ,que condueixi al tema i que sigui breu. Cal destacar que les anècdotes no són exemples i que acostumen a agradar molt al públic.
Desenvolupament
El desenvolupament d'un discurs consisteix en fer una selecció de les idees segons l'objectiu del discurs, el qual pot ser de dues maneres:
-Per informar: en el qual hi trobem l'estructura descriptiva i la cronològica,
-Per a convèncer:
Estructura inductiva o SAP: es tracta d'informació de casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió.
Estructura deductiva o PAS
Conclusió
La conclusió d'un discurs té unes funcions bàsiques, que són les següents:
- Tancar el discurs.
- Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge. Es tracta d'aportar una idea nova que no ha estat introduïda a la introducció. Sintetitzar significa anar al nucli, a l'essència de la idea.
- Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat. Aquest punt és molt important.
Cal dir que la conclusió té un efecte determinant en la fixació dels continguts.
Per finalitzar el nostre discurs encara ens queda el tancament, que ja no és una part del discurs propi, però que col·labora moltíssim en la transmissió del missatge i en la sensació que deixem al públic. A continuació us mostro diferents fórmules de conclusió que podeu utilitzar per a tancar el vostre discurs:
- Repetir la introducció
- Resumir els punts principals
- Invitació a l'acció
- Anunci d'un esdeveniment futur
- Promesa
- Apel·lar als sentiments dels oients, ja siguin sentiments patriòtics, de companyerisme, d'alegria, d'amor o de fraternitat.
Després d'haver vist l'estructura que ha de mantenir un discurs, vull destacar que l'aprenentgatge i els coneixements van lligats a les emocions, i que per tant, el missatge ha d'anar acompanyat de "bon rotllo" i ha de transmetre emocions per tal de que al públic se li quedin grabades les idees del discurs,marxin amb un bon gust de boca i recordin aquell discurs sempre.
diumenge, 11 de novembre del 2012
RECITACIÓ D'UN POEMA
A COED fa temps que vam parlar que hauriem de recitar un poema escollit per nosaltres davant de tota la classe. En alguns moments hem parlat de la importància de la poesia, del que expressa i del que ens pot arribar a ajudar en la nostra futura professió com a mestres amb els nens.
Amb la poesia, aprenem a transmetre d'una manera diferent els nostres pensaments i emocions, de manera que arribin més a les persones. Per als nens, la poesia és important ja que els fa volar la imaginació.
Alhora per nosaltres, el fet d'haver-la de recitar en públic, ens ajuda a perdre la vegonya i a exposar-nos a persones que més endavant seran els nostres alumnes. Recitant la poesia triada, també treballem la memòria i aspectes per ser un bon comunicador.
Aquest és el poema que he triat i que hauré de recitar davant de la classe:
DÓNA'M LA MÀ
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Joan Salvat Papasseit
Abans de recitar el poema totes estàvem molt nervioses i això es notava en l'ambient que hi havia a la classe. Per tal de que se'ns passessin els nervis vam dur a terme un petit exercici de relaxació que consistia en posar-se en una posició recta amb l'esquena estirada i inspirar aire pel nas i expulsar-lo per la boca, així repetidament durant 4 cops. Després de fer aquest exercici la veritat és que em vaig quedar molt més relaxada.
Crec que vaig recitar bé el poema tot i que estava nerviosa i que vaig tenir una bona articulació malgrat la rapidesa amb la que recitava.
A més a més, va donar la casualitat de que una companya i jo havíem triat el mateix poema i vam sortir a recitar-lo a la vegada. La veritat és que al principi no volia però després em vaig animar i vaig gaudir recitant-lo.
Aquesta activitat m'ha ajudat molt a l'hora de parlar en públic, de perdre els nervis i d'aprendre els errors que cometo per tal de millorar-los la pròxima vegada i poder arribar a ser una bona comunicadora.
Amb la poesia, aprenem a transmetre d'una manera diferent els nostres pensaments i emocions, de manera que arribin més a les persones. Per als nens, la poesia és important ja que els fa volar la imaginació.
Alhora per nosaltres, el fet d'haver-la de recitar en públic, ens ajuda a perdre la vegonya i a exposar-nos a persones que més endavant seran els nostres alumnes. Recitant la poesia triada, també treballem la memòria i aspectes per ser un bon comunicador.
Aquest és el poema que he triat i que hauré de recitar davant de la classe:
DÓNA'M LA MÀ
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Joan Salvat Papasseit
Abans de recitar el poema totes estàvem molt nervioses i això es notava en l'ambient que hi havia a la classe. Per tal de que se'ns passessin els nervis vam dur a terme un petit exercici de relaxació que consistia en posar-se en una posició recta amb l'esquena estirada i inspirar aire pel nas i expulsar-lo per la boca, així repetidament durant 4 cops. Després de fer aquest exercici la veritat és que em vaig quedar molt més relaxada.
Crec que vaig recitar bé el poema tot i que estava nerviosa i que vaig tenir una bona articulació malgrat la rapidesa amb la que recitava.
A més a més, va donar la casualitat de que una companya i jo havíem triat el mateix poema i vam sortir a recitar-lo a la vegada. La veritat és que al principi no volia però després em vaig animar i vaig gaudir recitant-lo.
Aquesta activitat m'ha ajudat molt a l'hora de parlar en públic, de perdre els nervis i d'aprendre els errors que cometo per tal de millorar-los la pròxima vegada i poder arribar a ser una bona comunicadora.
diumenge, 4 de novembre del 2012
COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL
A l'última classe de COED vam estar tractant el tema de la comunicació audiovisual.
Vam parlar sobre la publicitat, els telenotícies, els documentals, etc, els quals són elements audiovisuals. Després d'haver parlat sobre això, vaig aprendre que el seu missatge és molt més complex i que hem d'estar més atents al missatge si volem captar-lo.
Amb el llenguatge audiovisual no només ens hem de centrar en la part oral o escrita alhora, sinó que també ens hem de fixar en el suport o mitjà que s'utilitza per a comunicar. Un exemple sobre la dificultat de captar un missatge si no s'està atent a tots els factors és la publicitat subliminal.
També vam veure un vídeo a classe de Guillermo Orozco, que parlava sobre la comunicació audiovisual. Després d'haver-lo comentat a classe vaig extreure la següent informació:
La imatge té un codi universal, és a dir, tothom sap el que interpreta, a diferència de la llengua, per això en la comunicació audiovisual és bàsica. Per altra banda, a la imatge no se li dóna un valor per si mateixa, sinó que complementa allò escrit i l'explicació del professor, per exemple. És per això que no només hem d'educar als nens amb medis audiovisuals, ja que no és el mateix ensenyar amb vídeos o virtualment que de manera presencial o amb llibres de text.
La família i l'escola tenen la funció d'educar als nens i als joves. Si un nen té problemes a casa o els seus pares mai hi són, és obvi que es passarà la majoria del seu temps mirant la televisió, jugant a videojocs, amb el mòvil, etc. Per tant, és fonamental que la família i l'escola treballin conjuntament per tal de que el nen pugui ser educat d'una altra manera que no sigui la audiovisual.
Els medis de comunicació també tenen una gran responsabilitat, ja que tenen un efecte educatiu perquè els nens s'eduquen del que veuen a la pantalla, per tant, aquests medis suposen una innovació en l'educació.
Com a conclusió d'aquest vídeo, i segons Guillermo Orozco, s'han de desenvolupar competències bàsiques i una alfabetització digital que permeti que poguem treure-li profit als medis audiovisuals.
La part positiva de tot això és que les noves generacions s'adapten més fàcilment als canvis, tenen la ment més oberta, tot i això no vol dir que vinguin amb el "xip" incorporat sobre les tecnologies, per tant, se'ls ha d'ensenyar mitjançant l'alfabetització, que consisteix en saber llegir més enllà, en saber veure i no només mirar, saber en quines situacions de dia a dia podem fer-ne ús, en quina mesura, els tipus de mitjans, etc.
Després d'aquesta sessió crec que la comunicació audiovisual és una bona forma d'ensenyar als nens i d'educar-los d'una manera diferent, nova, "divertida", però sense deixar de banda l'ensenyança tradicional amb llibres i professors.
Vam parlar sobre la publicitat, els telenotícies, els documentals, etc, els quals són elements audiovisuals. Després d'haver parlat sobre això, vaig aprendre que el seu missatge és molt més complex i que hem d'estar més atents al missatge si volem captar-lo.
Amb el llenguatge audiovisual no només ens hem de centrar en la part oral o escrita alhora, sinó que també ens hem de fixar en el suport o mitjà que s'utilitza per a comunicar. Un exemple sobre la dificultat de captar un missatge si no s'està atent a tots els factors és la publicitat subliminal.
També vam veure un vídeo a classe de Guillermo Orozco, que parlava sobre la comunicació audiovisual. Després d'haver-lo comentat a classe vaig extreure la següent informació:
La imatge té un codi universal, és a dir, tothom sap el que interpreta, a diferència de la llengua, per això en la comunicació audiovisual és bàsica. Per altra banda, a la imatge no se li dóna un valor per si mateixa, sinó que complementa allò escrit i l'explicació del professor, per exemple. És per això que no només hem d'educar als nens amb medis audiovisuals, ja que no és el mateix ensenyar amb vídeos o virtualment que de manera presencial o amb llibres de text.
La família i l'escola tenen la funció d'educar als nens i als joves. Si un nen té problemes a casa o els seus pares mai hi són, és obvi que es passarà la majoria del seu temps mirant la televisió, jugant a videojocs, amb el mòvil, etc. Per tant, és fonamental que la família i l'escola treballin conjuntament per tal de que el nen pugui ser educat d'una altra manera que no sigui la audiovisual.
Els medis de comunicació també tenen una gran responsabilitat, ja que tenen un efecte educatiu perquè els nens s'eduquen del que veuen a la pantalla, per tant, aquests medis suposen una innovació en l'educació.
Com a conclusió d'aquest vídeo, i segons Guillermo Orozco, s'han de desenvolupar competències bàsiques i una alfabetització digital que permeti que poguem treure-li profit als medis audiovisuals.
La part positiva de tot això és que les noves generacions s'adapten més fàcilment als canvis, tenen la ment més oberta, tot i això no vol dir que vinguin amb el "xip" incorporat sobre les tecnologies, per tant, se'ls ha d'ensenyar mitjançant l'alfabetització, que consisteix en saber llegir més enllà, en saber veure i no només mirar, saber en quines situacions de dia a dia podem fer-ne ús, en quina mesura, els tipus de mitjans, etc.
Després d'aquesta sessió crec que la comunicació audiovisual és una bona forma d'ensenyar als nens i d'educar-los d'una manera diferent, nova, "divertida", però sense deixar de banda l'ensenyança tradicional amb llibres i professors.
LA COMPOSICIÓ D'UN TEXT
L'altre dia a classe de COED vam estar parlant sobre la composició d'un text.
Després d'aquesta sessió vaig aprendre que l'elaboració d'un discurs és un procés mental, cognitiu.
Per a compondre un text s'ha de passar per tres fases: planificar, redactar i revisar. Entre aquestes tres fases no cal seguir un ordre, podem anar endavant i endarrere quan ho creguem necessari.
La fase de planificar, que es podria dir que és com la fase de gestació d'un embaràs, tracta de transmetre la informació, plantejar-se els objectius dels quals tractarà el text.
Aquesta fase consta de tres parts:
La primera consisteix en reflexionar, prendre decisions de com crear el discurs.
Seguidament ens hem de fixar en l'objectiu: convèncer, persuadir, entretenir, donar plaer, informar, etc. Depenent de l'objectiu que es trii podrem deduir el tipus de text (narratiu, descriptiu, explicatiu, argumentatiu). En qualsevol cas sempre es poden fer combinacions de text.
La segona part consisteix en recollir tota la informació, i per últim, la tercera part consisteix en fer una selecció i ordenació de la informació, en funció de l'objectiu, dels destinataris, del tipus de text, etc.
La següent fase a l'hora de crear un text és la redacció. En aquesta fase hem de pensar en l'estructura que utilitzarem a l'hora de crear el discurs, els paràgrafs que farem servir, els connectors, els marcadors, els signes de puntuació, etc.
Finalment, la tercera i última fase és la de revisar. Consisteix en llegir per últim cop el text creat i fer qualsevol canvi en cas de que sigui necessari, per tal de donar l'últim toc al text. Per finalitzar, us deixo amb una frase que ens va dir la professora que diu:"Com més bon escriptor més revisa, perquè és més exigent." Per tant, això vol dir que no s'ha de tenir por a revisar ni a canviar alguna cosa, com tampoc pensar que el teu text ja està perfecte, perquè sempre hi ha alguna cosa que es pot millorar.
El fet d'haver treballat la composició d'un text m'ha ajudat per a en un futur saber-ne redactar i poder obtenir un bon text.
També he après a que s'ha de donar importància a tots els petits passos per molt que pensem que no serveixen de res, perquè realment són molt importants i gràcies, per exemple, a l'acció de planificar i de revisar un text, ens sortirà un escrit molt millor que si no haguéssim fet aquests passos.
Després d'aquesta sessió vaig aprendre que l'elaboració d'un discurs és un procés mental, cognitiu.
Per a compondre un text s'ha de passar per tres fases: planificar, redactar i revisar. Entre aquestes tres fases no cal seguir un ordre, podem anar endavant i endarrere quan ho creguem necessari.
La fase de planificar, que es podria dir que és com la fase de gestació d'un embaràs, tracta de transmetre la informació, plantejar-se els objectius dels quals tractarà el text.
Aquesta fase consta de tres parts:
La primera consisteix en reflexionar, prendre decisions de com crear el discurs.
Seguidament ens hem de fixar en l'objectiu: convèncer, persuadir, entretenir, donar plaer, informar, etc. Depenent de l'objectiu que es trii podrem deduir el tipus de text (narratiu, descriptiu, explicatiu, argumentatiu). En qualsevol cas sempre es poden fer combinacions de text.
La segona part consisteix en recollir tota la informació, i per últim, la tercera part consisteix en fer una selecció i ordenació de la informació, en funció de l'objectiu, dels destinataris, del tipus de text, etc.
La següent fase a l'hora de crear un text és la redacció. En aquesta fase hem de pensar en l'estructura que utilitzarem a l'hora de crear el discurs, els paràgrafs que farem servir, els connectors, els marcadors, els signes de puntuació, etc.
Finalment, la tercera i última fase és la de revisar. Consisteix en llegir per últim cop el text creat i fer qualsevol canvi en cas de que sigui necessari, per tal de donar l'últim toc al text. Per finalitzar, us deixo amb una frase que ens va dir la professora que diu:"Com més bon escriptor més revisa, perquè és més exigent." Per tant, això vol dir que no s'ha de tenir por a revisar ni a canviar alguna cosa, com tampoc pensar que el teu text ja està perfecte, perquè sempre hi ha alguna cosa que es pot millorar.
El fet d'haver treballat la composició d'un text m'ha ajudat per a en un futur saber-ne redactar i poder obtenir un bon text.
També he après a que s'ha de donar importància a tots els petits passos per molt que pensem que no serveixen de res, perquè realment són molt importants i gràcies, per exemple, a l'acció de planificar i de revisar un text, ens sortirà un escrit molt millor que si no haguéssim fet aquests passos.
diumenge, 21 d’octubre del 2012
LA DESCRIPCIÓ
A classe de COED, vam estar treballant la descripció.
Vam veure els diferents models i maneres que hi ha de fer una descripció, i alguns són els següents:
-Cançons, Com un puny, Raimon
-Poesia visual, Joan Brossa www.joanbrossa.org
-Poesia: Si parlo dels teus ulls, Miquel Martí i Pol
-Novel·la: El carrer estret, Josep Pla
-Assaig: Salvador Espriu vist per Josep M. Espinàs a Relacions particulars
-Conte: Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix
-Vídeo: Summercat, anunci d'Estrella Damm, campanta estiu 2009: http://www.youtube.com/watch?v=1VRZlSSIrwY
Un cop treballada la descripció a classe, havíem de realitzar una activitat que consistia en triar a una companya de classe i descriure-la. Nosaltres mateixes podíem triar quin tipus de descripció utilitzar, acompanyant-la d'una fotografia i d'un peu de foto que representés el que volíem expressar de la nostra companya.
Jo vaig triar a la meva companya Dèbora, amb la que vaig quedar per fer-li una entrevista i això poder conèixer una mica més d'ella per a poder descriure-la. En acabar l'entrevista li vaig fer també la fotografia, que podeu veure:
Reflex de la seva persona i de la seva vocació, els nens
Aquesta activitat m'ha servit per conèixer millor als meus companys i ha sigut molt enriquidora ja que he après diverses maneres de fer una descripció d'algú, ja sigui a través d'un poema, d'una cançó o d'un text.
Vam veure els diferents models i maneres que hi ha de fer una descripció, i alguns són els següents:
-Cançons, Com un puny, Raimon
-Poesia visual, Joan Brossa www.joanbrossa.org
-Poesia: Si parlo dels teus ulls, Miquel Martí i Pol
-Novel·la: El carrer estret, Josep Pla
-Assaig: Salvador Espriu vist per Josep M. Espinàs a Relacions particulars
-Conte: Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix
-Vídeo: Summercat, anunci d'Estrella Damm, campanta estiu 2009: http://www.youtube.com/watch?v=1VRZlSSIrwY
Un cop treballada la descripció a classe, havíem de realitzar una activitat que consistia en triar a una companya de classe i descriure-la. Nosaltres mateixes podíem triar quin tipus de descripció utilitzar, acompanyant-la d'una fotografia i d'un peu de foto que representés el que volíem expressar de la nostra companya.
Jo vaig triar a la meva companya Dèbora, amb la que vaig quedar per fer-li una entrevista i això poder conèixer una mica més d'ella per a poder descriure-la. En acabar l'entrevista li vaig fer també la fotografia, que podeu veure:
I a continuació us mostro el resultat de la meva descripció a arrel de l'entrevista que vaig tenir amb ella:
La
Dèbora és una noia alegre, jove i esportista. Una noia que només veure-la et
desprèn una sensació de confiança i t’atrau cap a ella amb el seu somriure.
Riallera, propera i sincera són tres adjectius que la defineixen com a persona.
Estem parlant una llarga estona, però se’ns fa curta. Sap escoltar. Creus que
ets bona en alguna cosa? No considero que destaqui en res, però m’apassiona el
bàsquet i crec que puc arribar a ser bona. És modesta a l’hora de contestar, fa
pauses per pensar una bona resposta, es queda callada, medita. Et consideres
una persona tranquil·la? La veritat és que sí, no m’agrada estressar-me i menys
perdre les formes. Li agraden les pel·lícules romàntiques i un bon plat de
botifarra amb patates. Odia arribar tard i li agradaria tenir més temps per a
ella. De tant en tant deixa anar alguna “coletilla”, però no se n’adona. Ets
impulsiva? No, no ho sóc, tot i que hi ha cops que em penedeixo de certes
accions. Es mostra clara i directe quan respon, no perd els nervis. Des de
petita ha estat envoltada de nens i els adora, de fet es vol dedicar a la seva
educació. És familiar i li agrada la festa, com a tot adolescent. Té por a la
soledat i sembla responsable i decidida. Ets competitiva? Sí que ho sóc, però
m’ho prenc amb calma. Sóc molt exigent amb mi mateixa, en tots els aspectes. T’emprenyes
fàcilment? No m’agrada enfadar-me. Contar fins a deu abans de fer-ho em
funciona. Parla de manera ràpida i segura, però segons la pregunta es mostra
indecisa. Aguanta la mirada, intimida. No pot parlar estant-se quieta, mou els
braços i somriu en tot moment. Sóc molt tímida encara que no ho sembli i no
m’obro fàcilment a ningú, hauries de sentir-te privilegiada, diu rient.
EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA
Després d'haver realitzat la descripció i la fotografia, vam arribar a classe i vam fer una exposició fotogràfica, en la qual havíem de penjar per les parets de la classe la fotografia que havíem fet a la nostra companya, i un per un sortir a explicar el significat de la fotografia i què volíem expressar i transmetre a través d'ella.
Durant l'exposició es va tenir molt en compte aspectes com el color de la fotografia, el lloc on estava feta i el fons que tenia al darrere, la intenció, si hi sortien elements innecessaris, l'emmarcat, etc.
En el meu cas, com es pot veure a la fotografia, la Dèbora surt somrient i contenta, amb això volia transmetre com és ella com a persona, una noia riallera i que transmet molta confiança. A més a més es pot veure també que surt amb una nena petita a les mans, senyal de que li encanten els nens i que es vol dedicar a ells.
Aquesta activitat m'ha servit per conèixer millor als meus companys i ha sigut molt enriquidora ja que he après diverses maneres de fer una descripció d'algú, ja sigui a través d'un poema, d'una cançó o d'un text.
LLENGUA ORAL FORMAL
A classe de COED vam estar parlat sobre la llengua oral formal, es va dir que aquest tipus de llengua no és espontània i que no tothom hi té accés.
Podem classificar la llengua oral formal en diferents trets:
TRETS CONTEXTUALS (tenen a veure amb el context)
-Caràcter no universal i aprenentatge escolar, cada grup social és diferent.
-Acústica, efímera i produïda en temps real. S'elabora sobre la marxa.
-Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional. L'emissor i el receptor comparteixen espai físic i temps, hi ha una interacció visual i emotiva, la qual cosa és la clau de l'èxit de la comunicació.
TRETS TEXTUALS (tenen a veure amb els text o discurs)
-Formal i generalment monologada. Només parla una persona.
-Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat. El text ha d'estar planejat però s'ha de deixar lloc a l'espontaneïtat, la improvisació, etc.
-Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals. La llengua oral formal no és variada temàticament parlant. Aquest tret ajuda a matisar i completar el missatge. El llenguatge no verbal com els gestos, les mirades, les pauses, les entonacions, el to, el volum, la velocitat, el ritme, etc. ajuden al desenvolupament del missatge.
TRETS LINGÜÍSTICS (competència lingüística)
-Paper fonamental dels trets suprasegmentals. Té a veure amb l'elaboració de la frase, exclamacions, preguntes, etc.
-Ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc.
-Correcció normativa i ús de la varietat estàndard.
Tractar més a fons la llengua oral formal m'ha ajudat a conèixer les característiques que la formen i per tant, em servirà en un futur a l'hora de realitzar exposicions orals en públic.
Podem classificar la llengua oral formal en diferents trets:
TRETS CONTEXTUALS (tenen a veure amb el context)
-Caràcter no universal i aprenentatge escolar, cada grup social és diferent.
-Acústica, efímera i produïda en temps real. S'elabora sobre la marxa.
-Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional. L'emissor i el receptor comparteixen espai físic i temps, hi ha una interacció visual i emotiva, la qual cosa és la clau de l'èxit de la comunicació.
TRETS TEXTUALS (tenen a veure amb els text o discurs)
-Formal i generalment monologada. Només parla una persona.
-Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat. El text ha d'estar planejat però s'ha de deixar lloc a l'espontaneïtat, la improvisació, etc.
-Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals. La llengua oral formal no és variada temàticament parlant. Aquest tret ajuda a matisar i completar el missatge. El llenguatge no verbal com els gestos, les mirades, les pauses, les entonacions, el to, el volum, la velocitat, el ritme, etc. ajuden al desenvolupament del missatge.
TRETS LINGÜÍSTICS (competència lingüística)
-Paper fonamental dels trets suprasegmentals. Té a veure amb l'elaboració de la frase, exclamacions, preguntes, etc.
-Ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc.
-Correcció normativa i ús de la varietat estàndard.
Tractar més a fons la llengua oral formal m'ha ajudat a conèixer les característiques que la formen i per tant, em servirà en un futur a l'hora de realitzar exposicions orals en públic.
LLENGUATGE I COMPETÈNCIA COMUNICATIVA
A classe de COED, vam estar treballant tant el llenguatge i la llengua com la competència comunicativa.
Al principi, la professora ens va demanar que definissim després de llegir un text de TUSON, J. (1984). Lingüística. Barcelona: Barcanova (p.45-50), els conceptes de llengua i de llenguatge. A continuació us mostro la definició que en vaig extreure després d'haver llegit el text:
LLENGUATGE I LLENGUA
Llenguatge: Instrument de comunicació, medi d'expressió que és diferent del que posseeixen els primats més desenvolupats. Amb el llenguatge reduim i ordenem les percepcions de l'entorn. Alhora, també és un element bàsic en la constitució del pensament i indispensable per a la memòria. A més a més, el llenguatge també ens permet l'autoexpressió, el diàleg amb nosaltres mateixos.
Llengua: La llengua fa referència a l'idioma, que és el sistema que una comunitat humana utilitza per a desenvolupar la comunicació.
Després d'aquesta activitat, vam estar treballant a classe el que eren la llengua i el llenguatge.
El llenguatge es divideix en quatre elements que ajuden a definir-lo:
-El llenguatge i l'organització de l'entorn: classificació de l'entorn. Significa identificar què és cada cosa i anar omplint calaixos que són els mateixos per a tothom i gràcies als quals ens podem entendre.
-El llenguatge i el pensament: quan pensem parlem i quan parlem pensem. El parlar és un reflex del que pensem.
-El llenguatge i la memòria: gràcies al llenguatge podem elaborar la nostra història, es relacionen, d'aquesta manera, els fets.
-El llenguatge i l'autoexpressió: es tracta del diàleg intern, amb tu mateix. Ens serveix per a créixer com a persones.
També vam parlar sobre el llenguatge com a facultat humana. Vam dir que és un do universal dels humans, que aquesta facultat fa possible l'aprenentatge lingüístic, que marca els límits dels tipus de llengües que es poden adquirir i que es concreta en una "llengua".
Com a conclusió podem extreure que el llenguatge és el que ens defineix com a espècie humana i el que ens diferència de les altres espècies. És una facultat amb la qual naixem, és genètic.
COMPETÈNCIA COMUNICATIVA
Un dels altres temes que vam tracta a classe de COED va ser la competència comunicativa.
Podem definir-la de la següent manera: "Allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants."
-Competència lingüística/gramatical, la qual fa referència al domini del codi lingüístic.
BON COMUNICADOR
Abans d'això, a classe també havíem fet una activitat que consistia en triar una persona que per a nosaltres fos un bon comunicador i dir quines eren les coses que ens ho feien pensar. Després d'haver posat en comú a la classe les persones triades per cadascú, vam arribar a una sèrie de característiques necessàries per a que una persona fos considerada bon comunicador. Algunes de les característiques són:
A classe, després d'haver vist aquest vídeo, vam considerar que sí que és un bon comunicador i alguns dels aspectes que vam destacar van ser: l'humor, l'ús d'exemples, fer preguntes per a mantenir al públic atent, té un discurs molt estructurat, bona posició del cos, vocalització, fluidesa, domini ric de la llengua, ús de dades empíriques per donar credibilitat, etc.
Haver treballat tots aquests temes a classe m'ha ajudat molt a adonar-me de la importància de la llengua i de la comunicació, i també he après molts aspectes que m'ajudaran a ser una bona professora en un futur.
Al principi, la professora ens va demanar que definissim després de llegir un text de TUSON, J. (1984). Lingüística. Barcelona: Barcanova (p.45-50), els conceptes de llengua i de llenguatge. A continuació us mostro la definició que en vaig extreure després d'haver llegit el text:
LLENGUATGE I LLENGUA
Llenguatge: Instrument de comunicació, medi d'expressió que és diferent del que posseeixen els primats més desenvolupats. Amb el llenguatge reduim i ordenem les percepcions de l'entorn. Alhora, també és un element bàsic en la constitució del pensament i indispensable per a la memòria. A més a més, el llenguatge també ens permet l'autoexpressió, el diàleg amb nosaltres mateixos.
Llengua: La llengua fa referència a l'idioma, que és el sistema que una comunitat humana utilitza per a desenvolupar la comunicació.
Després d'aquesta activitat, vam estar treballant a classe el que eren la llengua i el llenguatge.
El llenguatge es divideix en quatre elements que ajuden a definir-lo:
-El llenguatge i l'organització de l'entorn: classificació de l'entorn. Significa identificar què és cada cosa i anar omplint calaixos que són els mateixos per a tothom i gràcies als quals ens podem entendre.
-El llenguatge i el pensament: quan pensem parlem i quan parlem pensem. El parlar és un reflex del que pensem.
-El llenguatge i la memòria: gràcies al llenguatge podem elaborar la nostra història, es relacionen, d'aquesta manera, els fets.
-El llenguatge i l'autoexpressió: es tracta del diàleg intern, amb tu mateix. Ens serveix per a créixer com a persones.
També vam parlar sobre el llenguatge com a facultat humana. Vam dir que és un do universal dels humans, que aquesta facultat fa possible l'aprenentatge lingüístic, que marca els límits dels tipus de llengües que es poden adquirir i que es concreta en una "llengua".
Com a conclusió podem extreure que el llenguatge és el que ens defineix com a espècie humana i el que ens diferència de les altres espècies. És una facultat amb la qual naixem, és genètic.
COMPETÈNCIA COMUNICATIVA
Un dels altres temes que vam tracta a classe de COED va ser la competència comunicativa.
Podem definir-la de la següent manera: "Allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants."
Els diferents tipus que formen la competència comunicativa són els següents:
-Competència lingüística/gramatical, la qual fa referència al domini del codi lingüístic.
-Competència sociolingüística, que fa referència a les regles socioculturals d'ús i està relacionada amb els elements adequats per a cada situació (dialectes i registres).
-Competència discursiva, que fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere.
-Competència estratègica, la qual es refereix a les estratègies de comunicació verbal i no verbal.
A partir d'haver treballat la competència comunicativa a classe, vam arribar a la conclusió que un bon comunicador s'assegura que el seu text tindrà cohesió, que un bon comunicado sap estructurar el discurs, tenint el compte l'atenció del públic, que sap interpretat el context i sap gestionar el discurs segons el context, etc.
BON COMUNICADOR
Abans d'això, a classe també havíem fet una activitat que consistia en triar una persona que per a nosaltres fos un bon comunicador i dir quines eren les coses que ens ho feien pensar. Després d'haver posat en comú a la classe les persones triades per cadascú, vam arribar a una sèrie de característiques necessàries per a que una persona fos considerada bon comunicador. Algunes de les característiques són:
-Claredat a l'hora d'expressar-se, directe al dir les coses, entenedor i ràpid, ús d'un vocabulari adequat, domini de la llengua, saber captar l'atenció del públic, seguretat, ús de xarxes socials, ús d'exemples, humor, coneixement sobre el tema que es tracta, i moltes altres.
Les característiques d'un comunicador són molt àmplies, però no són tancades, depenen molt del públic. No hi ha un discurs correcte o no correcte, sinó que hi ha discursos adequats i de diferents graus d'eficàcia. El canal a través del qual s'envia la informació també té molt a veure.
A arrel d'haver tractat el tema del bon comunicador, ens van posar un vídeo, creieu que és un bon comunicador?
A classe, després d'haver vist aquest vídeo, vam considerar que sí que és un bon comunicador i alguns dels aspectes que vam destacar van ser: l'humor, l'ús d'exemples, fer preguntes per a mantenir al públic atent, té un discurs molt estructurat, bona posició del cos, vocalització, fluidesa, domini ric de la llengua, ús de dades empíriques per donar credibilitat, etc.
Haver treballat tots aquests temes a classe m'ha ajudat molt a adonar-me de la importància de la llengua i de la comunicació, i també he après molts aspectes que m'ajudaran a ser una bona professora en un futur.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)