Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris com parlar bé en públic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris com parlar bé en públic. Mostrar tots els missatges

diumenge, 23 de desembre del 2012

IDENTITAT I TERRITORI

El treball d'identitat i territori, segons el que diu en el blink, consistia a preparar i realitzar una exposició oral amb suport TIC en grups de dues persones, de 8 minuts de durada sobre un aspecte/dimensió del concepte identitat/territori.

L'Andrea Muñoz i jo vam realitzar una presentació que tractava sobre els contes i amb la que teníem dos objectius: el primer era recordar bons moments passats i el segon convidar a tothom que quan sigués mestre expliqués contes als més petits, ja que els aporten moltes coses.
Per dur a terme la presentació vam començar representant amb titelles el conte de la Caputxeta Vermella i després ens vam ajudar d'un Prezi per seguir amb l'exposició.

Al principi estava bastant nerviosa, sobretot en la part del conte, ja que tenia por a quedar-me en blanc i em sentia molt observada, però a mesura que va anar passant la presentació cada cop estava més relaxada i vaig intentar gaudir-la al màxim.























Realitzar aquesta exposició oral m'ha ajudat a plantar cara als nervis i a aprendre a parlar en públic, per tant, considero que ha estat una activitat molt enriquidora i que m'ha aportat coses en molts aspectes.

dijous, 6 de desembre del 2012

COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

A classe de COED, vam estar parlant sobre el llibre que ens havíem llegit: Com parlar bé en públic, i vam formar grups a classe per tal de realitzar un decàleg que digués com ha de ser un bon comunicador, a partir del que havíem llegit al llibre.

Després de que cada grup formés el seu propi decàleg, es van exposar i vam arribar tots junts a un decàleg comú. Aquest és el decàleg del nostre grup:

1. Ha de saber organitzar les idees i memoritzar-les.

2. Cal que improvitzi i actui amb naturalitat.

3. Serà convincent.

4. Ha d'adequar el discurs al públic.

5. Ha d'escoltar i transmetre amb la mirada.

6. Ha de ser capaç de controlar els nervis, la veu i el cos.

7. Serà positiu.

8. Motivarà al públic a través d'un somriure.

9. Ha de tenir la virtut de saber escoltar.

10. Farà un bon ús dels mitjans de suport.

ESTRUCTURA DEL DISCURS

Fa dos dies que a classe de COED estem comentant l'estructura del discurs i estem treballant per sobre els últims capítols del llibre "Com parlar bé en públic".

Per explicar d'una manera fàcil i entenedora què és el principal per estructurar un discurs hem de tenir molt clara la següent frase:
Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat.

Un discurs, com tots sabeu, està dividit en tres parts: la introducció, el desenvolupament i la conclusió. A continuació, us parlaré més detalladament sobre cada part, sobre com ha d'estar organitzada i sobre possible maneres d'introduir i de concloure un discurs.

Introducció
Podem dir que la introducció és part de la clau de l'èxit d'una exposició oral, ja que segons el que diu la frase   "allò que comença bé ja està mig acabat". La introducció és una part molt important per dos motius:
1. En el públic: capta la seva atenció i crea l'expectació necessària per mantenir-la durant l'exposició.
2. En l'orador: aporta recursos en un moment que sol generar inseguretat: el principi de qualsevol intervenció.

Per a dur a terme una bona introducció, cal tenir en compte alguns aspectes:
- No donar justificacions i no entretenir-se en coses que no són d'interès pel públic, és a dir, anar al gra.
- No repetir-se ni contradir-se, és a dir, no dir allò que no faràs. Per tant, les paraules han d'estar molt ben preparades.
- No utilitzar la falsa modèstia ni excusar-se per res.
- No utilitzar castellanismes, anar amb compte amb la correcció lingüística.

Evitant cometre aquests errors i portant una introducció preparada dona confiança a l'orador. Per tant, cal dedicar bona part del temps a realitzar la introducció, en pensar com plantejar el tema per captar l'atenció del públic, ja que aquest és l'objectiu principal.

A classe també vam treballar diferents fórmules introductòries que ajuden a tenir un bon inici en el discurs, i són les següents:

  • Definició: Breu comentari sobre el títol del tema.
  • Presentació d'objectius: Explicitar-los motiva i centra l'atenció dels oients. Es tracta d'explicar què es pretén amb la xerrada. Saber els "perquès" motiva al públic.
  • Presentació del guió: Molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques.
  • Preguntes: Són una manera d'anticipar-se. Utilitzant preguntes retòriques, que no esperen resposta, es motiva al públic.
  • Lectura mental: Es tracta d'esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té el públic, és a dir, esmentar prejudicis, idees amb les quals ve el públic abans de que parli l'orador. Fer referència a creences populars, com per exemple: "Ja sé que vosaltres penseu que...).
  • Documentació: Mostrar alguna notícia o dades recents. També fotografies o vídeos, ja que donen credibilitat al públic.
  • Afirmació provocadora: Donar una opinió atrevida, una dada espectacular, etc. Per exemple: "Vosaltres sabíeu que...?".
  • Anècdota: Explicar una història ben escollida o una anècdota personal, amb certa intriga ,que condueixi al tema i que sigui breu. Cal destacar que les anècdotes no són exemples i que acostumen a agradar molt al públic.

Desenvolupament
El desenvolupament d'un discurs consisteix en fer una selecció de les idees segons l'objectiu del discurs, el qual pot ser de dues maneres:
-Per informar: en el qual hi trobem l'estructura descriptiva i la cronològica,
-Per a convèncer:
       Estructura inductiva o SAP: es tracta d'informació de casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió. 
       Estructura deductiva o PAS

Conclusió
La conclusió d'un discurs té unes funcions bàsiques, que són les següents:
- Tancar el discurs.
- Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge. Es tracta d'aportar una idea nova que no ha estat introduïda a la introducció. Sintetitzar significa anar al nucli, a l'essència de la idea.
- Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat. Aquest punt és molt important.

Cal dir que la conclusió té un efecte determinant en la fixació dels continguts.
Per finalitzar el nostre discurs encara ens queda el tancament, que ja no és una part del discurs propi, però que col·labora moltíssim en la transmissió del missatge i en la sensació que deixem al públic. A continuació us mostro diferents fórmules de conclusió que podeu utilitzar per a tancar el vostre discurs:
  • Repetir la introducció
  • Resumir els punts principals
  • Invitació a l'acció
  • Anunci d'un esdeveniment futur
  • Promesa
  • Apel·lar als sentiments dels oients, ja siguin sentiments patriòtics, de companyerisme, d'alegria, d'amor o de fraternitat.

Després d'haver vist l'estructura que ha de mantenir un discurs, vull destacar que l'aprenentgatge i els coneixements van lligats a les emocions, i que per tant, el missatge ha d'anar acompanyat de "bon rotllo" i ha de transmetre emocions per tal de que al públic se li quedin grabades les idees del discurs,marxin amb un bon gust de boca i recordin aquell discurs sempre.

diumenge, 11 de novembre del 2012

RECITACIÓ D'UN POEMA

A COED fa temps que vam parlar que hauriem de recitar un poema escollit per nosaltres davant de tota la classe. En alguns moments hem parlat de la importància de la poesia, del que expressa i del que ens pot arribar a ajudar en la nostra futura professió com a mestres amb els nens.

Amb la poesia, aprenem a transmetre d'una manera diferent els nostres pensaments i emocions, de manera que arribin més a les persones. Per als nens, la poesia és important ja que els fa volar la imaginació.

Alhora per nosaltres, el fet d'haver-la de recitar en públic, ens ajuda a perdre la vegonya i a exposar-nos a persones que més endavant seran els nostres alumnes. Recitant la poesia triada, també treballem la memòria i aspectes per ser un bon comunicador.

Aquest és el poema que he triat i que hauré de recitar davant de la classe:

      
  DÓNA'M LA MÀ

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

                                          Joan Salvat Papasseit


Abans de recitar el poema totes estàvem molt nervioses i això es notava en l'ambient que hi havia a la classe. Per tal de que se'ns passessin els nervis vam dur a terme un petit exercici de relaxació que consistia en posar-se en una posició recta amb l'esquena estirada i inspirar aire pel nas i expulsar-lo per la boca, així repetidament durant 4 cops. Després de fer aquest exercici la veritat és que em vaig quedar molt més relaxada.
Crec que vaig recitar bé el poema tot i que estava nerviosa i que vaig tenir una bona articulació malgrat la rapidesa amb la que recitava.
A més a més, va donar la casualitat de que una companya i jo havíem triat el mateix poema i vam sortir a recitar-lo a la vegada. La veritat és que al principi no volia però després em vaig animar i vaig gaudir recitant-lo.



Aquesta activitat m'ha ajudat molt a l'hora de parlar en públic, de perdre els nervis i d'aprendre els errors que cometo per tal de millorar-los la pròxima vegada i poder arribar a ser una bona comunicadora.