SERVEIS EDUCATIUS. COSMOCAIXA

A seminari hem hagut d'escollir una entitat que oferís activitats educatives, i informar-nos sobre aquestes per després poder presentar-les a classe. Jo he triat el CosmoCaixa.

El CosmoCaixa és un museu de ciència de l'Obra Social "la Caixa" que se situa a Barcelona. És un museu on s'ofereixen gran quantitat de serveis i activitats educatives, de les quals us podeu informar a continuació, entrant a la pàgina web del CosmoCaixa: http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/cosmocaixabarcelona/cosmocaixabarcelona_es.html

LA MIRADA EDUCATIVA

A Seminari havíem d'escollir una imatge d'un nen o d'una nena que no estigués en un àmbit escolar i que alhora estigués realitzant una acció educativa.

Jo he utilitzat una fotografia on apareix una nena petita parant la taula. En la imatge es pot comprovar com la taula esta mig parada, amb els plats, els tovallons, els coberts i alguns dels gots posats, i es veu a la nena com està posant un altre got a sobre d'aquesta.
Aquesta acció que està realitzant la nena és una acció de la vida quotidiana i que molts nens estan acostumats a fer quan ja són una mica més grans, per poder contribuir i ajudar a casa d'alguna manera.
Aquest hàbit que imposen els pares als nens és una manera de fer-los tenir responsabilitats i una manera de ser autònoms a l'hora de fer les coses. D'aquesta manera, els nens senten que poden ajudar als seus pares i prenen aquesta acció de parar taula com una acció habitual i rutinària.

En quant a les implicacions educatives que té aquest hàbit que fa la nena, es pot veure que és com una manera de marcar accions que han de fer amb l'objectiu d'ajudar i d'aprendre també a tenir unes normes i a complir-les, així com saber per si sols que quan arriba l'hora de dinar o de sopar s'ha de posar la taula, sense necessitat de que els pares li diguin.
És una manera d'educar, ja que igual que a l'escola demanen als nens que estiguin asseguts i callats, o que facin certes activitats, deures, etc. a casa també poden realitzar tasques que els ajudin a comportar-se com a persones, i com he dit abans, a tenir ja responsabilitats. 
El fet que la nena pari la taula fa que també es treballi l'autonomia i la iniciativa de ser ella qui la pari sense que li hagin de dir res. També es treballa el fet de col·laborar en allò que els hi està permès per les seves capacitats.

CONCERT "COM SONA?"

L'últim dia de la SAE, va venir a Blanquerna companyia d’espectacles musicals adreçats a nens i nenes d’edats compreses entre els 0 i els 6 anys.

La companyia “Com Sona?” neix a Barcelona l’any 2005 amb la idea d’apropar la música als infants a través d’una sèrie d’espectacles que tinguin en compte l’edat al qual estan dirigits. Al llarg de tota la seva història la companyia “Com Sona?” ha actuat en centenars de centres d’educació Infantil i Primària, Escoles bressol tant municipals com privades, així com en Centres Cívics i Teatres de bona part del territori català.

La companyia “Com Sona?” agrupa diferents col·lectius formats per músics professionals, mestres, educadors, informàtics, dissenyadors i altres col·laboradors.

Tota aquesta informació i més relacionada amb les activitats que fa aquesta companyia la podeu trobar a la seva pàgina web: http://www.comsona.cat/

Aquesta companyia ens va oferir divendres un espectacle replet de música i de  cançons. Van cantar cançons per a infants que nosaltres havíem treballat a classe, els músics van tocar diferents instruments i fins i tot ens van fer ballar algunes cançons. Va ser una activitat molt dinàmica i divertida que ens va fer convertir-nos en nens per una estona.

ESTADA A L'ESCOLA L'ARBRET DE L'EIXAMPLE

El tercer dia de la SAE, vaig anar amb una alumna de tercer d'infantil de Blanquerna a l'escola bressol on ella està fent pràctiques. L'escola es diu l'Arbret de l'Eixample, situada a Barcelona, i és una escola que funciona només des de fa un any. Tot i així està en perfecte funcionament i tant les famílies com els nens estan encantats amb l'escola.


A l'escola hi ha 7 classes. La classe que em va tocar a mi és la classe dels Lledoners, i està formada per 11 nens, 3 dels quals no van venir aquell dia. Els nens tenen entre 1 i 2 anys, per tant, és la classe dels caminants, període en que els nens comencen a caminar. A la meva classe hi havien bastants nens que caminaven, però n'hi havia d'altres que encara gatejaven.

L'horari de l'escola és de 9:00h a 13:00h i de 15:00h a 17:00h. 
Els nens de la meva classe es van quedar tots a dinar al migdia, però hi ha pares que venen a recollir als seus nens per dinar.

La primera activitat que vam fer al entrar a classe i presentar-me als nens i a l'educadora va ser el Bon dia. Es tracta de treure diferents personatges, com el Sol, la Lluna, una titella, un cargol, etc. i donal-s'hi el bon dia als nens tot cantant una cançó.

Un cop fet això, es deixa als nens que experimentin pel seu propi compte. L'aula estava tota plena de materials de diferents tipus, de plàstic, de metall, de fusta, de roba, etc. Hi havia un matalàs amb coixins, una taula amb cadires, el racó dels cotxes, contes, joguines, peluixos, i moltes coses més amb les quals els nens jugaven i descobrien. A més de tot això, també hem cantat algunes cançons. 



Un dia a la setmana, a la classe dels Ledoners fan el joc heurístic, que és una activitat en la que un grup reduït de nens, que tenen entre els 12 i 24 mesos d’edat, explora objectes no catalogats de didàctics i els combina lliurement. En acabar l’exploració, i amb l’ajuda de l’adult, els recull tot classificant-los.
Però el dia en que jo vaig anar-hi no van realitzar l'activitat.


                                                                 


Durant bona part del matí els nens estan a l'aula jugant, però hi ha una part del matí, abans de dinar, que els nens surten a una aula comuna amb tobogans i casetes per jugar i així també poden relacionar-se amb els infants d'altres classes i d'altres edats, excepte els lactants, que no surten de l'aula ja que no poden caminar.

Sobre les 12 els nens de la classe del Lledoner ja dinen. A aquesta hora sempre arriba un noi de suport, que  ve a ajudar, i va donar de menjar a la meitat de nens de la classe de caminants. L'altre meitat es va quedar amb l'educadora i amb mi, donant-los el dinar.

Un cop acaben de dinar van a una sala preparada amb matalassos per a dormir i es queden allà fins que es desperten a la tarda. 

A les 15:00h tornem a ser a l'aula jugant amb els nens i l'educadora els dóna de berenar. A les 17:00h, o abans, els pares vénen a buscar als seus fills i allà acaba la jornada.

VALORACIÓ PERSONAL
Passar un dia de pràctiques a l'escola bressol envoltada de nens de 1 a 2 anys ha estat una experiència inoblidable i que sens dubte m'hagués agradat repetir més d'un dia.
El poder estar en contacte amb els nens, jugar amb ells, veure com et somriuen i vénen cap a tu amb un conte perquè els hi llegeixis és una sensació fantàstica i que m'omple molt. Tot i això, crec que amb nens de 3 a 6 anys potser m'hagués agradat més, ja que pots interactuar amb ells i compartir altres coses que amb nens tant petits no pots fer.
A més a més de l'experiència que he tingut amb els nens i de la qual he sortit molt contenta, també cal dir que tant la padrina, com l'educadora de la classe a la que vaig estar i la directora de l'escola, s'han portat molt bé amb mi i m'han ajudat en tots els dubtes que he tingut.

CONCLUSIÓ 
Un dia sencer envoltada de nens m'ha deixat clar, per si en tenia algún dubte, que ser mestra és la professió a la que realment em vull dedicar, però segurament amb nens més grans dels que he estat avui, encara que això no vol dir que no m'hagin agradat.
Depenent molt de l'edat dels nens, les activitats que es fan a classe canvien bastant, i el dia es pot fer més entretingut o menys, però al cap i a la fi treballar amb nens sempre et treu un somriure i et fa oblidar-te dels teus problemes. 
També me n'he adonat que els nens són molt carinyosos i sempre reclamen la teva atenció, i a mi estar amb ells fa sentir-me molt bé.

MNAC: SO I COLOR

El segon dia de la SAE, vam anar a fer una visita guiada al MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya).

En aquest dia estaven programades tres visites. Un grup va anar a veure Històries de relleu, un altre la Dansa de fades i follets, i per últim el el nostre grup va anar a veure la visita de So i color.

La visita de So i color es tracta d'una visita dinamitzada, la qual està plantejada per fer-la a nens de p3, p4 i p5, per tant, utilitza recursos que siguin atraients pels nens, com per exemple titelles, música, puzzles, etc. per tal d'aconseguir que la visita sigui com un joc.
Abans de fer la visita, el noi que ens acompanyava, ens va explicar que era la visita que tenia més èxit i que el seu objectiu era fer arribar l'art a tothom, un art romànic.

La visita que vam fer consistia en fer-nos passar per nens de 3 a 5 anys per tal de veure-ho com ho veurien ells. Així, el nostre acompanyant ens va fer la visita com la feia amb nens petits i a continuació us explico com va anar:

Primer de tot es fa la presentació als alumnes i se'ls parla d'en Geroni. En Geroni és una titella, però als nens se'ls hi diu que és un juglar de l'Edat Mitjana que fa 1000 anys que viu al museu. D'aquesta manera, la visita és guiada per en Geroni, ja que el museu és casa seva, i el juglar presenta als nens tots els seus amics, que són les diferents pintures on faran les activitats. Un cop a dins del museu, apareix en Geroni i canten amb ell la seva cançó.

Un cop fet això, comença la visita. La primera parada que fan és als Serafins. Els Serafins són tres àngels amb moltes ales. En aquesta parada es treballa molt l'expressió de la cara i les coses que pot arribar a transmetre. El que fa la visita convida als nens a fer cares, ja sigui d'alegria, de tristesa, de vergonya, etc. A més a més els àngels tenen molts ulls a les seves ales, per tant, es diu que ho poden veure tot a la perfecció. El nens es dibuixen ulls a les mans i fan veure que ho poden veure tot. Seguim la visita.



La segona parada és el Crist de Taüll. Està situat en una sala fosca i crida als nens perquè s'acostin amb una música (El cant de la Sibila). Amb el Crist de Taüll es treballen molt els colors i la utilitat que tenen les mans. Els nens participen dient quins són els colors que veuen a la pintura i expressant quines coses poden transmetre les mans. 
En aquesta parada es convida als nens a fer puzzles, reconstruint la imatge del Crist de Taüll.


Per últim, la tercera parada és el Griu. El Griu és una barreja de diferents animals (lleó i àguila).Aquí, se'ls explica als nens una vella història, on el Griu era el vigilant del tresor del castell, en aquest cas, el tresor era un llimoner que donava llimones d'or, i aquestes llimones curaven totes les malalties. El Griu impedia que els lladres se l'emportessin. En aquesta parada també hi havia l'opció de fer un puzzle.

A més d'aquestes tres parades també n'hi ha dues més, però per als nens només se'n seleccionen aquestes tres. Les altres dues parades són la Mare de Déu amb el nen, on es treballa el sentiment maternal, i les senefes, que es treballen des del punt de vista sonor, fent diferents sorolls al resseguir-les.

Al acabar la visita en Geroni s'acomiada de tots els nens amb la seva cançó i marxa a dormir.

Amb aquesta visita els nens s'apropen al món dels colors, de les línies i del so.

Si voleu obtenir qualsevol informació sobre les visites o les activitats que s'ofereixen al museu, només cal que entreu a la seva pàgina web: www.mnac.cat

CONFERÈNCIA ANNA PÉREZ

El dia 12 de novembre va començar la SAE (Setmana d'activitats extraordinàries). 
La pimera activitat que vam realitzar va ser assistir a la conferència d'una professora al barri del Raval de Barcelona, l'Anna Pérez, especialitzada en les TAC (Tecnologies de l'aprenentatge i el coneixement).

La conferència tractava sobre el tema: El mestr@ i les TAC, i després d'haver-la presenciat us mostro les deu idees més importants que vaig trobar de l'explicació que va fer aquesta dona:

1. L'Anna Pérez va destacar que estem en un etapa on hi ha escoles del segle XIX, professors del segel XX i alumnes del segle XXI.

2. Cal ressaltar que no hem d'utilitzar sempre els ordinadors ni les tecnologies per treballar, no hem de deixar de banda l'antiga forma d'ensenyament com són els llibres o les pissarres. Es poden compaginar perfectament les dues coses per a afavorir l'aprenentatge dels alumnes.

3. Les tecnologies afavoreixen al treball en equip, el qual és bàsic. No estem sols en el món, per tant, hem de treballar amb els altres i quina millor manera de fer-ho que amb l'ús de les tecnologies, com per exemple un ordinador. Els alumnes poden fer treballs en grup compartint un portàtil.

4. Els mestres avui en dia han de sguir la Taxonomia de Bloom + TAC. Els mestres han de ser capaços de crear, avaluar, analitzar, aplicar, comprendre i recordar. Totes aquestes accions estan molt relacionades amb les TAC, i serveixen per a assolir els objectius educatius.

5. Per a poder ser un bon mestre integrat amb les TAC, ha de passar de ser:
     - Analògic a Digital: és a dir,  passar d'utilitzar els llibres i les pissarres a utilitzar eines web per a ensenyar als alumnes.
     - Lligat a Mòbil: d'aquesta manera fan que els alumnes puguin participar més i d'alguna manera els fan protagonistes. No es basen simplement en que el professor explica i els alumnes escolten.
    - Aïllat a Connectat: els mestres passen de relacionar-se només amb els professors que tenen al seu entorn a poder relacionar-se a través de la xarxa amb professors d'altres escoles. També implica poder fer les classes amb PDI (pissarra digital interactiva) i apuntar-se a cursos virtuals, com a altres recursos per a aprendre.
    -Genèric a Personal: diguem que els mestres passen a ser del "montón", a tenir un nom, a ser referents per a altres mestres o persones. Això s'aconsegueix gràcies a Twitter, amb adreces de correu, amb webquests,etc.
    -Consumidors a Creadors: deixen d'utilitzar activitats ja creades anteriorment per altres professors a crear activitats a mida dels seus alumnes.
    -Tancat a Obert: Canvien la manera d'ensenyar particular de cada mestre, estant en constant aprenentatge d'altres mestres a través de la xarxa. Això si, no cal que els mestres perdin el seu toc personal a l'hora d'ensenyar.

6. Si es realitzen tots aquests canvis podem aconseguir:
     - Més comunicació entre mestres i alumnes.
     -Compartir a l'hora de treballar en equip.
     -Col·laborar amb els companys.
     -Discussió abans de realitzar qualsevol tasca per posar-se d'acord en la manera de fer-la.

7.Fer sentir als nens que són els "amos" del seu propi treball, fer-los sentir importants. Aquesta acció es coneix amb el nom d'" EMPOWERMEN", que significa APODERAMENT.

8. Amb les TAC s'aconsegueix més interacció, entusiasme i participació, ja que poden donar veu a l'alumnat. A més a més també afavoreixen a treballar la creativitat i la reflexió.

9. S'ha de canviar la imatge que es té l'ensenyança. Ensenyar no significa que el professor se situa davant de tota la classe i els seus alumnes estan asseguts al darrera en files i sols, també es pot ensenyar de manera que el mestre s'uneixi als seus alumnes i treballin tots junts en rotllana, en grups, etc.

10. Com a conclusió d'aquesta conferència trobo que cal destacar l'última frase que ens diu l'Anna Pérez, i és que fer un bos ús les TAC crea un AMBIENT DE TREBALL ON S'APRÈN.

Si voleu seguir a l'Anna Pérez o veure imatges i twits de la seva conferència entreu a Twitter i utilitzeu el hashtag #apereztac.

REVISTES EDUCATIVES

A Blanquerna, ja fa una setmana que hem començat seminari.
Després d'unes petites presentacions dels que formem part del grup, per a poder-nos conèixer millor, vam començar a fer feina.

El primer que vam fer va ser llegir i comentar a classe la Normativa Acadèmica dels Estudis de Grau de Blanquerna, i vam tenir l'oportunitat de preguntar qualsevol dubte que se'ns presentés.
A part d'això, el professor ens va demanar una tasca que tracta sobre les revistes educatives, i que us mostraré a continuació:

REVISTES EDUCATIVES

Els objectius d'aquesta activitat són:
- Fomentar el coneixement de les revistes de caire educatiu.
- Propiciar el coneixement de la biblioteca.
- Potenciar la comunicació en el si del seminari.

Per a realitzar aquesta activitat hem hagut de triar una revista educativa i donar-la a conèixer a la resta de companys de seminari.
A continuació us faig una mostra de la fitxa tècnica de la revista que hem triat:

Fitxa tècnica

• Nom: Estris
• Número de la revista: 186
• Tema general de la revista: "Contes per educar"
• Nombre de pàgines: 44
• Periodicitat: bimensual
• Preu: 5.50€
• Pàgina web: www.estris.cat
• Editada per la Fundació Pere Tarrés
• Director: Quim Moreno

Tot seguit us penjo la presentació que hem hagut de realitzar sobre la revista: