L'altre dia a classe de COED vam estar parlant sobre la composició d'un text.
Després d'aquesta sessió vaig aprendre que l'elaboració d'un discurs és un procés mental, cognitiu.
Per a compondre un text s'ha de passar per tres fases: planificar, redactar i revisar. Entre aquestes tres fases no cal seguir un ordre, podem anar endavant i endarrere quan ho creguem necessari.
La fase de planificar, que es podria dir que és com la fase de gestació d'un embaràs, tracta de transmetre la informació, plantejar-se els objectius dels quals tractarà el text.
Aquesta fase consta de tres parts:
La primera consisteix en reflexionar, prendre decisions de com crear el discurs.
Seguidament ens hem de fixar en l'objectiu: convèncer, persuadir, entretenir, donar plaer, informar, etc. Depenent de l'objectiu que es trii podrem deduir el tipus de text (narratiu, descriptiu, explicatiu, argumentatiu). En qualsevol cas sempre es poden fer combinacions de text.
La segona part consisteix en recollir tota la informació, i per últim, la tercera part consisteix en fer una selecció i ordenació de la informació, en funció de l'objectiu, dels destinataris, del tipus de text, etc.
La següent fase a l'hora de crear un text és la redacció. En aquesta fase hem de pensar en l'estructura que utilitzarem a l'hora de crear el discurs, els paràgrafs que farem servir, els connectors, els marcadors, els signes de puntuació, etc.
Finalment, la tercera i última fase és la de revisar. Consisteix en llegir per últim cop el text creat i fer qualsevol canvi en cas de que sigui necessari, per tal de donar l'últim toc al text. Per finalitzar, us deixo amb una frase que ens va dir la professora que diu:"Com més bon escriptor més revisa, perquè és més exigent." Per tant, això vol dir que no s'ha de tenir por a revisar ni a canviar alguna cosa, com tampoc pensar que el teu text ja està perfecte, perquè sempre hi ha alguna cosa que es pot millorar.
El fet d'haver treballat la composició d'un text m'ha ajudat per a en un futur saber-ne redactar i poder obtenir un bon text.
També he après a que s'ha de donar importància a tots els petits passos per molt que pensem que no serveixen de res, perquè realment són molt importants i gràcies, per exemple, a l'acció de planificar i de revisar un text, ens sortirà un escrit molt millor que si no haguéssim fet aquests passos.
diumenge, 4 de novembre del 2012
POWER POINTS
El dia 18 d'octubre a classe de GTIC vam estar tractant el tema dels power points.
Es van plantejar diferents preguntes sobre si l'ús d'aquesta eina és profitós o no i si és una bona manera d'aportar nova informació als alumnes. Algunes de les preguntes que van sorgir van ser: Quanta quantitat de lletra haig de posar en una diapositiva? És bo utilitzar molt elements multimedials i animacions? El color té a veure amb captar l'atenció de l'alumne? Es pot fer un power point només amb imatges?
Discutint aquestes preguntes, vam estar parlant que cada power point pot estar fet d'una manera diferent i tots estan bé, sempre i quan s'aconsegueixi l'objectiu proposat, transmetre informació als alumnes i que aquests prestin atenció i aprenguin.
A continuació us deixo alguns dels avantatges i desavantatges que poden tenir els power points:
Avantatges
- Els alumnes tenen en pantalla el què s'està dient, els termes claus i la informació més important.
- Permet incorporar imatges i esquemes.
- Podem introduir elements de multimèdia (vídeo, so, imatge) per què sigui més divertit i atraient.
- És més fàcil prendre apunts perquè la informació està més esquematitzada.
- Permet utilitzar diferents colors i formes per tal de cridar l'atenció dels alumnes.
- Capta més l'atenció de l'alumne, és més dinàmica.
Desavantatges
- Pot haver-hi massa informació en una diapositiva i impedeix llegir amb claredat.
- L'orador es limita a llegir el que hi ha escrit a la pantalla.
- Pot existir un abús d'elements multimedials, sobretot els sons, que poden arribar a cansar o molestar als alumnes.
- Es necessita una bona projecció que permeti llegir bé als alumnes.
- Es corre el risc de que l'alumne no presti atenció al discurs en el cas de que hi hagin masses animacions.
Després de treballar el tema a classe he arribat a la conclusió que els power points són una eina fàcil d'utilitzar per transmetre informació als alumnes a més a més d'una manera divertida i no tant monòtona, però el que si que m'ha quedat clar és que per a que aquesta eina obtingui resultat s'ha de saber fer un power point que aconsegueixi captar l'atenció dels alumnes, utilitzant la lletra, el color i els recursos adequats.
A més a més, els power points ens permeten interactuar amb els alumnes de manera que estiguin atents. Alguna de les maneres de fer-ho que vam veure a classe és utilitzar llorigons i fer que els alumnes els descobreixin, una manera divertida i diferent de treballar.
El power point pot ser una eina molt útil si sabem com fer-ho.
Es van plantejar diferents preguntes sobre si l'ús d'aquesta eina és profitós o no i si és una bona manera d'aportar nova informació als alumnes. Algunes de les preguntes que van sorgir van ser: Quanta quantitat de lletra haig de posar en una diapositiva? És bo utilitzar molt elements multimedials i animacions? El color té a veure amb captar l'atenció de l'alumne? Es pot fer un power point només amb imatges?
Discutint aquestes preguntes, vam estar parlant que cada power point pot estar fet d'una manera diferent i tots estan bé, sempre i quan s'aconsegueixi l'objectiu proposat, transmetre informació als alumnes i que aquests prestin atenció i aprenguin.
A continuació us deixo alguns dels avantatges i desavantatges que poden tenir els power points:
Avantatges
- Els alumnes tenen en pantalla el què s'està dient, els termes claus i la informació més important.
- Permet incorporar imatges i esquemes.
- Podem introduir elements de multimèdia (vídeo, so, imatge) per què sigui més divertit i atraient.
- És més fàcil prendre apunts perquè la informació està més esquematitzada.
- Permet utilitzar diferents colors i formes per tal de cridar l'atenció dels alumnes.
- Capta més l'atenció de l'alumne, és més dinàmica.
Desavantatges
- Pot haver-hi massa informació en una diapositiva i impedeix llegir amb claredat.
- L'orador es limita a llegir el que hi ha escrit a la pantalla.
- Pot existir un abús d'elements multimedials, sobretot els sons, que poden arribar a cansar o molestar als alumnes.
- Es necessita una bona projecció que permeti llegir bé als alumnes.
- Es corre el risc de que l'alumne no presti atenció al discurs en el cas de que hi hagin masses animacions.
Després de treballar el tema a classe he arribat a la conclusió que els power points són una eina fàcil d'utilitzar per transmetre informació als alumnes a més a més d'una manera divertida i no tant monòtona, però el que si que m'ha quedat clar és que per a que aquesta eina obtingui resultat s'ha de saber fer un power point que aconsegueixi captar l'atenció dels alumnes, utilitzant la lletra, el color i els recursos adequats.
A més a més, els power points ens permeten interactuar amb els alumnes de manera que estiguin atents. Alguna de les maneres de fer-ho que vam veure a classe és utilitzar llorigons i fer que els alumnes els descobreixin, una manera divertida i diferent de treballar.
El power point pot ser una eina molt útil si sabem com fer-ho.
diumenge, 21 d’octubre del 2012
LA DESCRIPCIÓ
A classe de COED, vam estar treballant la descripció.
Vam veure els diferents models i maneres que hi ha de fer una descripció, i alguns són els següents:
-Cançons, Com un puny, Raimon
-Poesia visual, Joan Brossa www.joanbrossa.org
-Poesia: Si parlo dels teus ulls, Miquel Martí i Pol
-Novel·la: El carrer estret, Josep Pla
-Assaig: Salvador Espriu vist per Josep M. Espinàs a Relacions particulars
-Conte: Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix
-Vídeo: Summercat, anunci d'Estrella Damm, campanta estiu 2009: http://www.youtube.com/watch?v=1VRZlSSIrwY
Un cop treballada la descripció a classe, havíem de realitzar una activitat que consistia en triar a una companya de classe i descriure-la. Nosaltres mateixes podíem triar quin tipus de descripció utilitzar, acompanyant-la d'una fotografia i d'un peu de foto que representés el que volíem expressar de la nostra companya.
Jo vaig triar a la meva companya Dèbora, amb la que vaig quedar per fer-li una entrevista i això poder conèixer una mica més d'ella per a poder descriure-la. En acabar l'entrevista li vaig fer també la fotografia, que podeu veure:
Reflex de la seva persona i de la seva vocació, els nens
Aquesta activitat m'ha servit per conèixer millor als meus companys i ha sigut molt enriquidora ja que he après diverses maneres de fer una descripció d'algú, ja sigui a través d'un poema, d'una cançó o d'un text.
Vam veure els diferents models i maneres que hi ha de fer una descripció, i alguns són els següents:
-Cançons, Com un puny, Raimon
-Poesia visual, Joan Brossa www.joanbrossa.org
-Poesia: Si parlo dels teus ulls, Miquel Martí i Pol
-Novel·la: El carrer estret, Josep Pla
-Assaig: Salvador Espriu vist per Josep M. Espinàs a Relacions particulars
-Conte: Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix
-Vídeo: Summercat, anunci d'Estrella Damm, campanta estiu 2009: http://www.youtube.com/watch?v=1VRZlSSIrwY
Un cop treballada la descripció a classe, havíem de realitzar una activitat que consistia en triar a una companya de classe i descriure-la. Nosaltres mateixes podíem triar quin tipus de descripció utilitzar, acompanyant-la d'una fotografia i d'un peu de foto que representés el que volíem expressar de la nostra companya.
Jo vaig triar a la meva companya Dèbora, amb la que vaig quedar per fer-li una entrevista i això poder conèixer una mica més d'ella per a poder descriure-la. En acabar l'entrevista li vaig fer també la fotografia, que podeu veure:
I a continuació us mostro el resultat de la meva descripció a arrel de l'entrevista que vaig tenir amb ella:
La
Dèbora és una noia alegre, jove i esportista. Una noia que només veure-la et
desprèn una sensació de confiança i t’atrau cap a ella amb el seu somriure.
Riallera, propera i sincera són tres adjectius que la defineixen com a persona.
Estem parlant una llarga estona, però se’ns fa curta. Sap escoltar. Creus que
ets bona en alguna cosa? No considero que destaqui en res, però m’apassiona el
bàsquet i crec que puc arribar a ser bona. És modesta a l’hora de contestar, fa
pauses per pensar una bona resposta, es queda callada, medita. Et consideres
una persona tranquil·la? La veritat és que sí, no m’agrada estressar-me i menys
perdre les formes. Li agraden les pel·lícules romàntiques i un bon plat de
botifarra amb patates. Odia arribar tard i li agradaria tenir més temps per a
ella. De tant en tant deixa anar alguna “coletilla”, però no se n’adona. Ets
impulsiva? No, no ho sóc, tot i que hi ha cops que em penedeixo de certes
accions. Es mostra clara i directe quan respon, no perd els nervis. Des de
petita ha estat envoltada de nens i els adora, de fet es vol dedicar a la seva
educació. És familiar i li agrada la festa, com a tot adolescent. Té por a la
soledat i sembla responsable i decidida. Ets competitiva? Sí que ho sóc, però
m’ho prenc amb calma. Sóc molt exigent amb mi mateixa, en tots els aspectes. T’emprenyes
fàcilment? No m’agrada enfadar-me. Contar fins a deu abans de fer-ho em
funciona. Parla de manera ràpida i segura, però segons la pregunta es mostra
indecisa. Aguanta la mirada, intimida. No pot parlar estant-se quieta, mou els
braços i somriu en tot moment. Sóc molt tímida encara que no ho sembli i no
m’obro fàcilment a ningú, hauries de sentir-te privilegiada, diu rient.
EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA
Després d'haver realitzat la descripció i la fotografia, vam arribar a classe i vam fer una exposició fotogràfica, en la qual havíem de penjar per les parets de la classe la fotografia que havíem fet a la nostra companya, i un per un sortir a explicar el significat de la fotografia i què volíem expressar i transmetre a través d'ella.
Durant l'exposició es va tenir molt en compte aspectes com el color de la fotografia, el lloc on estava feta i el fons que tenia al darrere, la intenció, si hi sortien elements innecessaris, l'emmarcat, etc.
En el meu cas, com es pot veure a la fotografia, la Dèbora surt somrient i contenta, amb això volia transmetre com és ella com a persona, una noia riallera i que transmet molta confiança. A més a més es pot veure també que surt amb una nena petita a les mans, senyal de que li encanten els nens i que es vol dedicar a ells.
Aquesta activitat m'ha servit per conèixer millor als meus companys i ha sigut molt enriquidora ja que he après diverses maneres de fer una descripció d'algú, ja sigui a través d'un poema, d'una cançó o d'un text.
LLENGUA ORAL FORMAL
A classe de COED vam estar parlat sobre la llengua oral formal, es va dir que aquest tipus de llengua no és espontània i que no tothom hi té accés.
Podem classificar la llengua oral formal en diferents trets:
TRETS CONTEXTUALS (tenen a veure amb el context)
-Caràcter no universal i aprenentatge escolar, cada grup social és diferent.
-Acústica, efímera i produïda en temps real. S'elabora sobre la marxa.
-Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional. L'emissor i el receptor comparteixen espai físic i temps, hi ha una interacció visual i emotiva, la qual cosa és la clau de l'èxit de la comunicació.
TRETS TEXTUALS (tenen a veure amb els text o discurs)
-Formal i generalment monologada. Només parla una persona.
-Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat. El text ha d'estar planejat però s'ha de deixar lloc a l'espontaneïtat, la improvisació, etc.
-Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals. La llengua oral formal no és variada temàticament parlant. Aquest tret ajuda a matisar i completar el missatge. El llenguatge no verbal com els gestos, les mirades, les pauses, les entonacions, el to, el volum, la velocitat, el ritme, etc. ajuden al desenvolupament del missatge.
TRETS LINGÜÍSTICS (competència lingüística)
-Paper fonamental dels trets suprasegmentals. Té a veure amb l'elaboració de la frase, exclamacions, preguntes, etc.
-Ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc.
-Correcció normativa i ús de la varietat estàndard.
Tractar més a fons la llengua oral formal m'ha ajudat a conèixer les característiques que la formen i per tant, em servirà en un futur a l'hora de realitzar exposicions orals en públic.
Podem classificar la llengua oral formal en diferents trets:
TRETS CONTEXTUALS (tenen a veure amb el context)
-Caràcter no universal i aprenentatge escolar, cada grup social és diferent.
-Acústica, efímera i produïda en temps real. S'elabora sobre la marxa.
-Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional. L'emissor i el receptor comparteixen espai físic i temps, hi ha una interacció visual i emotiva, la qual cosa és la clau de l'èxit de la comunicació.
TRETS TEXTUALS (tenen a veure amb els text o discurs)
-Formal i generalment monologada. Només parla una persona.
-Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat. El text ha d'estar planejat però s'ha de deixar lloc a l'espontaneïtat, la improvisació, etc.
-Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals. La llengua oral formal no és variada temàticament parlant. Aquest tret ajuda a matisar i completar el missatge. El llenguatge no verbal com els gestos, les mirades, les pauses, les entonacions, el to, el volum, la velocitat, el ritme, etc. ajuden al desenvolupament del missatge.
TRETS LINGÜÍSTICS (competència lingüística)
-Paper fonamental dels trets suprasegmentals. Té a veure amb l'elaboració de la frase, exclamacions, preguntes, etc.
-Ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc.
-Correcció normativa i ús de la varietat estàndard.
Tractar més a fons la llengua oral formal m'ha ajudat a conèixer les característiques que la formen i per tant, em servirà en un futur a l'hora de realitzar exposicions orals en públic.
WIKI O BLOG?
Les principals diferències entre els wikis i el blogs són les següents:
Els blocs es caracteritzen per tenir un contingut estàtic, a diferència dels wikis, que posseeixen un contingut dinàmic.
Als blocs, les entrades s'ordenen cronològicament en sentit invers, de manera que les últimes entrades són les que es veuen primer, en canvi, en els wikis, la informació és intemporal, és a dir, està en constant actualització i no sempre es veu la mateixa. A més a més, la data no té res a veure en la manera d'ordenar la informació.
Els blocs permeten la interacció externa mitjançant comentaris, al contrari del que passa en els wikis, on només els usuaris interns poden discutir la informació.
Per últim, també es pot dir que els blocs solen ser creats per treballar de manera individual, mentre que els wikis solen ser creats per a ser treballats col·lectivament.
Els blocs es caracteritzen per tenir un contingut estàtic, a diferència dels wikis, que posseeixen un contingut dinàmic.
Als blocs, les entrades s'ordenen cronològicament en sentit invers, de manera que les últimes entrades són les que es veuen primer, en canvi, en els wikis, la informació és intemporal, és a dir, està en constant actualització i no sempre es veu la mateixa. A més a més, la data no té res a veure en la manera d'ordenar la informació.
Els blocs permeten la interacció externa mitjançant comentaris, al contrari del que passa en els wikis, on només els usuaris interns poden discutir la informació.
Per últim, també es pot dir que els blocs solen ser creats per treballar de manera individual, mentre que els wikis solen ser creats per a ser treballats col·lectivament.
QUÈ SÓN ELS WIKIS?
Un wiki és una aplicació informàtica que resideix en un servidor web a la qual s'accedeix amb qualsevol navegador i que es caracteritza perquè permet als usuaris afegir continguts online i editar-los.
Es poden crear vàries pàgines d'informació, l'inconvenient és que no poden estar treballant vàries persones al mateix temps, sinó que ho han de fer l'un darrere l'altre. Però tot i així hi ha un solució: crear links de manera que cada usuari del wiki pugui anar editant-lo a la vegada però en una pàgina diferent. D'aquesta manera, tots els participants poden veure el que han modificat els altres usuaris.
Per tant, podem conlcuir que els wikis faciliten el treball en equip i la comunicació, ja que en qualsevol lloc i en qualsevol moment pots entrar al teu wiki i aportar la informació que desitjis sabent que els altres la podran veure a l'instant.
Un dels espais wiki més conegut, per exemple, és la wikipedia.
A continucació, us penjo un vídeo que pot ser d'interès, en el qual s'explica com crear un wiki i els avantatges que comporta treballar amb ell: http://youtu.be/jIgk8v74IZg
LLENGUATGE I COMPETÈNCIA COMUNICATIVA
A classe de COED, vam estar treballant tant el llenguatge i la llengua com la competència comunicativa.
Al principi, la professora ens va demanar que definissim després de llegir un text de TUSON, J. (1984). Lingüística. Barcelona: Barcanova (p.45-50), els conceptes de llengua i de llenguatge. A continuació us mostro la definició que en vaig extreure després d'haver llegit el text:
LLENGUATGE I LLENGUA
Llenguatge: Instrument de comunicació, medi d'expressió que és diferent del que posseeixen els primats més desenvolupats. Amb el llenguatge reduim i ordenem les percepcions de l'entorn. Alhora, també és un element bàsic en la constitució del pensament i indispensable per a la memòria. A més a més, el llenguatge també ens permet l'autoexpressió, el diàleg amb nosaltres mateixos.
Llengua: La llengua fa referència a l'idioma, que és el sistema que una comunitat humana utilitza per a desenvolupar la comunicació.
Després d'aquesta activitat, vam estar treballant a classe el que eren la llengua i el llenguatge.
El llenguatge es divideix en quatre elements que ajuden a definir-lo:
-El llenguatge i l'organització de l'entorn: classificació de l'entorn. Significa identificar què és cada cosa i anar omplint calaixos que són els mateixos per a tothom i gràcies als quals ens podem entendre.
-El llenguatge i el pensament: quan pensem parlem i quan parlem pensem. El parlar és un reflex del que pensem.
-El llenguatge i la memòria: gràcies al llenguatge podem elaborar la nostra història, es relacionen, d'aquesta manera, els fets.
-El llenguatge i l'autoexpressió: es tracta del diàleg intern, amb tu mateix. Ens serveix per a créixer com a persones.
També vam parlar sobre el llenguatge com a facultat humana. Vam dir que és un do universal dels humans, que aquesta facultat fa possible l'aprenentatge lingüístic, que marca els límits dels tipus de llengües que es poden adquirir i que es concreta en una "llengua".
Com a conclusió podem extreure que el llenguatge és el que ens defineix com a espècie humana i el que ens diferència de les altres espècies. És una facultat amb la qual naixem, és genètic.
COMPETÈNCIA COMUNICATIVA
Un dels altres temes que vam tracta a classe de COED va ser la competència comunicativa.
Podem definir-la de la següent manera: "Allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants."
-Competència lingüística/gramatical, la qual fa referència al domini del codi lingüístic.
BON COMUNICADOR
Abans d'això, a classe també havíem fet una activitat que consistia en triar una persona que per a nosaltres fos un bon comunicador i dir quines eren les coses que ens ho feien pensar. Després d'haver posat en comú a la classe les persones triades per cadascú, vam arribar a una sèrie de característiques necessàries per a que una persona fos considerada bon comunicador. Algunes de les característiques són:
A classe, després d'haver vist aquest vídeo, vam considerar que sí que és un bon comunicador i alguns dels aspectes que vam destacar van ser: l'humor, l'ús d'exemples, fer preguntes per a mantenir al públic atent, té un discurs molt estructurat, bona posició del cos, vocalització, fluidesa, domini ric de la llengua, ús de dades empíriques per donar credibilitat, etc.
Haver treballat tots aquests temes a classe m'ha ajudat molt a adonar-me de la importància de la llengua i de la comunicació, i també he après molts aspectes que m'ajudaran a ser una bona professora en un futur.
Al principi, la professora ens va demanar que definissim després de llegir un text de TUSON, J. (1984). Lingüística. Barcelona: Barcanova (p.45-50), els conceptes de llengua i de llenguatge. A continuació us mostro la definició que en vaig extreure després d'haver llegit el text:
LLENGUATGE I LLENGUA
Llenguatge: Instrument de comunicació, medi d'expressió que és diferent del que posseeixen els primats més desenvolupats. Amb el llenguatge reduim i ordenem les percepcions de l'entorn. Alhora, també és un element bàsic en la constitució del pensament i indispensable per a la memòria. A més a més, el llenguatge també ens permet l'autoexpressió, el diàleg amb nosaltres mateixos.
Llengua: La llengua fa referència a l'idioma, que és el sistema que una comunitat humana utilitza per a desenvolupar la comunicació.
Després d'aquesta activitat, vam estar treballant a classe el que eren la llengua i el llenguatge.
El llenguatge es divideix en quatre elements que ajuden a definir-lo:
-El llenguatge i l'organització de l'entorn: classificació de l'entorn. Significa identificar què és cada cosa i anar omplint calaixos que són els mateixos per a tothom i gràcies als quals ens podem entendre.
-El llenguatge i el pensament: quan pensem parlem i quan parlem pensem. El parlar és un reflex del que pensem.
-El llenguatge i la memòria: gràcies al llenguatge podem elaborar la nostra història, es relacionen, d'aquesta manera, els fets.
-El llenguatge i l'autoexpressió: es tracta del diàleg intern, amb tu mateix. Ens serveix per a créixer com a persones.
També vam parlar sobre el llenguatge com a facultat humana. Vam dir que és un do universal dels humans, que aquesta facultat fa possible l'aprenentatge lingüístic, que marca els límits dels tipus de llengües que es poden adquirir i que es concreta en una "llengua".
Com a conclusió podem extreure que el llenguatge és el que ens defineix com a espècie humana i el que ens diferència de les altres espècies. És una facultat amb la qual naixem, és genètic.
COMPETÈNCIA COMUNICATIVA
Un dels altres temes que vam tracta a classe de COED va ser la competència comunicativa.
Podem definir-la de la següent manera: "Allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants."
Els diferents tipus que formen la competència comunicativa són els següents:
-Competència lingüística/gramatical, la qual fa referència al domini del codi lingüístic.
-Competència sociolingüística, que fa referència a les regles socioculturals d'ús i està relacionada amb els elements adequats per a cada situació (dialectes i registres).
-Competència discursiva, que fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere.
-Competència estratègica, la qual es refereix a les estratègies de comunicació verbal i no verbal.
A partir d'haver treballat la competència comunicativa a classe, vam arribar a la conclusió que un bon comunicador s'assegura que el seu text tindrà cohesió, que un bon comunicado sap estructurar el discurs, tenint el compte l'atenció del públic, que sap interpretat el context i sap gestionar el discurs segons el context, etc.
BON COMUNICADOR
Abans d'això, a classe també havíem fet una activitat que consistia en triar una persona que per a nosaltres fos un bon comunicador i dir quines eren les coses que ens ho feien pensar. Després d'haver posat en comú a la classe les persones triades per cadascú, vam arribar a una sèrie de característiques necessàries per a que una persona fos considerada bon comunicador. Algunes de les característiques són:
-Claredat a l'hora d'expressar-se, directe al dir les coses, entenedor i ràpid, ús d'un vocabulari adequat, domini de la llengua, saber captar l'atenció del públic, seguretat, ús de xarxes socials, ús d'exemples, humor, coneixement sobre el tema que es tracta, i moltes altres.
Les característiques d'un comunicador són molt àmplies, però no són tancades, depenen molt del públic. No hi ha un discurs correcte o no correcte, sinó que hi ha discursos adequats i de diferents graus d'eficàcia. El canal a través del qual s'envia la informació també té molt a veure.
A arrel d'haver tractat el tema del bon comunicador, ens van posar un vídeo, creieu que és un bon comunicador?
A classe, després d'haver vist aquest vídeo, vam considerar que sí que és un bon comunicador i alguns dels aspectes que vam destacar van ser: l'humor, l'ús d'exemples, fer preguntes per a mantenir al públic atent, té un discurs molt estructurat, bona posició del cos, vocalització, fluidesa, domini ric de la llengua, ús de dades empíriques per donar credibilitat, etc.
Haver treballat tots aquests temes a classe m'ha ajudat molt a adonar-me de la importància de la llengua i de la comunicació, i també he après molts aspectes que m'ajudaran a ser una bona professora en un futur.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)