SERVEIS EDUCATIUS. COSMOCAIXA

A seminari hem hagut d'escollir una entitat que oferís activitats educatives, i informar-nos sobre aquestes per després poder presentar-les a classe. Jo he triat el CosmoCaixa.

El CosmoCaixa és un museu de ciència de l'Obra Social "la Caixa" que se situa a Barcelona. És un museu on s'ofereixen gran quantitat de serveis i activitats educatives, de les quals us podeu informar a continuació, entrant a la pàgina web del CosmoCaixa: http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/cosmocaixabarcelona/cosmocaixabarcelona_es.html

EINES DE SUPORT AL PENSAMENT: MAPES CONCEPTUALS I FLUXOGRAMES

En aquesta entrada us parlaré sobre els mapes conceptuals i els fluxogrames.

MAPES CONCEPTUALS

Un mapa conceptual és una eina utilitzada que representa la manera que tenim nosaltres d'estructurar una idea en el nostre cervell. Consisteix en relacionar uns conceptes d'un mateix tema entre sí i unir-los de manera esquemàtica. Aquests conceptes, els quals no es poden repetir, estan units per un connector que sol ser un verb. A més a més, és una manera més ràpida i senzilla de classificar les idees i treballar-les.

Els mapes conceptuals van ser creats per Joseph D. Novak i s'han convertit en una tècnica fonamental per a representar el pensament a l'educació.

Segons Joseph, la creació d'un mapa conceptual ens pot ajudar a organitzar els nostres coneixements i a ampliar la nostra perspectiva en relació a un tema. A més a més, l'elaboració d'un mapa conceptual segueix un procés que passa per diversos estadis, que són:

-Selecció i jerarquització de conceptes (fer una llista i ordenar-la)

-Reflexió sobre la relació entre cada concepte amb tots els altres (cercar els connectors)

-Concepció d'una representació gràfica adequada (dibuixar el mapa de forma clara, entenedora i coherent)

Un dels programes més utilitzats per a crear mapes conceptuals és el CMap Tools que és un programa local,  és a dir, que te'l pots descarregar i treballar amb el teu ordinador, i gratuit . Pots entrar i descarregar-te'l a http://cmap.ihmc.us/

A continuació us mostro el mapa conceptual que he fet sobre el Dinar de Nadal, un text que ens va passar el nostre professor:

Cal destacar que per a poder pujar un mapa conceptual al bloc s'ha de guardar com a imatge, ja que no et pots descarregar l'original.

FLUXOGRAMES

A més dels mapes conceptuals també vam treballar els fluxogrames.

Els fluxogrames són semblants als mapes conceptuals, tot i que representen processos, és a dir, procediments encaminats a resoldre una tasca.

Amb els fluxogrames treballem la lògica, això vol dir que hem de ser racionals i que les emocions no influeixen en la seva realització. D'aquesta manera, estem treballant l'hemisferi esquerre del nostre cervell.

Els fluxogrames tenen una simbologia molt definida, i alguns elements destacables són els següents:

Igual que els mapes conceptuals, els fluxogrames també tenen un programa que permet dissenyar-los. Aquest programa és el Gliffy i us en podeu crear un a http://www.gliffy.com/

També cal dir que per penjar-los al bloc és necessari exportar-los en imatge, ja que també és un programa online.

A continuació us mostro el meu fluxograma on es representa l'acció de creuar una cruïlla on hi ha semàfors:

Després d'haver treballat amb aquestes dues eines, trobo que és una manera molt eficaç i senzilla de treballar i que t'ajuda a sintetitzar i ordenar les idees de manera que sigui més fàcil retindre-les.

LA MIRADA EDUCATIVA

A Seminari havíem d'escollir una imatge d'un nen o d'una nena que no estigués en un àmbit escolar i que alhora estigués realitzant una acció educativa.

Jo he utilitzat una fotografia on apareix una nena petita parant la taula. En la imatge es pot comprovar com la taula esta mig parada, amb els plats, els tovallons, els coberts i alguns dels gots posats, i es veu a la nena com està posant un altre got a sobre d'aquesta.
Aquesta acció que està realitzant la nena és una acció de la vida quotidiana i que molts nens estan acostumats a fer quan ja són una mica més grans, per poder contribuir i ajudar a casa d'alguna manera.
Aquest hàbit que imposen els pares als nens és una manera de fer-los tenir responsabilitats i una manera de ser autònoms a l'hora de fer les coses. D'aquesta manera, els nens senten que poden ajudar als seus pares i prenen aquesta acció de parar taula com una acció habitual i rutinària.

En quant a les implicacions educatives que té aquest hàbit que fa la nena, es pot veure que és com una manera de marcar accions que han de fer amb l'objectiu d'ajudar i d'aprendre també a tenir unes normes i a complir-les, així com saber per si sols que quan arriba l'hora de dinar o de sopar s'ha de posar la taula, sense necessitat de que els pares li diguin.
És una manera d'educar, ja que igual que a l'escola demanen als nens que estiguin asseguts i callats, o que facin certes activitats, deures, etc. a casa també poden realitzar tasques que els ajudin a comportar-se com a persones, i com he dit abans, a tenir ja responsabilitats. 
El fet que la nena pari la taula fa que també es treballi l'autonomia i la iniciativa de ser ella qui la pari sense que li hagin de dir res. També es treballa el fet de col·laborar en allò que els hi està permès per les seves capacitats.

CONCERT "COM SONA?"

L'últim dia de la SAE, va venir a Blanquerna companyia d’espectacles musicals adreçats a nens i nenes d’edats compreses entre els 0 i els 6 anys.

La companyia “Com Sona?” neix a Barcelona l’any 2005 amb la idea d’apropar la música als infants a través d’una sèrie d’espectacles que tinguin en compte l’edat al qual estan dirigits. Al llarg de tota la seva història la companyia “Com Sona?” ha actuat en centenars de centres d’educació Infantil i Primària, Escoles bressol tant municipals com privades, així com en Centres Cívics i Teatres de bona part del territori català.

La companyia “Com Sona?” agrupa diferents col·lectius formats per músics professionals, mestres, educadors, informàtics, dissenyadors i altres col·laboradors.

Tota aquesta informació i més relacionada amb les activitats que fa aquesta companyia la podeu trobar a la seva pàgina web: http://www.comsona.cat/

Aquesta companyia ens va oferir divendres un espectacle replet de música i de  cançons. Van cantar cançons per a infants que nosaltres havíem treballat a classe, els músics van tocar diferents instruments i fins i tot ens van fer ballar algunes cançons. Va ser una activitat molt dinàmica i divertida que ens va fer convertir-nos en nens per una estona.

ESTADA A L'ESCOLA L'ARBRET DE L'EIXAMPLE

El tercer dia de la SAE, vaig anar amb una alumna de tercer d'infantil de Blanquerna a l'escola bressol on ella està fent pràctiques. L'escola es diu l'Arbret de l'Eixample, situada a Barcelona, i és una escola que funciona només des de fa un any. Tot i així està en perfecte funcionament i tant les famílies com els nens estan encantats amb l'escola.


A l'escola hi ha 7 classes. La classe que em va tocar a mi és la classe dels Lledoners, i està formada per 11 nens, 3 dels quals no van venir aquell dia. Els nens tenen entre 1 i 2 anys, per tant, és la classe dels caminants, període en que els nens comencen a caminar. A la meva classe hi havien bastants nens que caminaven, però n'hi havia d'altres que encara gatejaven.

L'horari de l'escola és de 9:00h a 13:00h i de 15:00h a 17:00h. 
Els nens de la meva classe es van quedar tots a dinar al migdia, però hi ha pares que venen a recollir als seus nens per dinar.

La primera activitat que vam fer al entrar a classe i presentar-me als nens i a l'educadora va ser el Bon dia. Es tracta de treure diferents personatges, com el Sol, la Lluna, una titella, un cargol, etc. i donal-s'hi el bon dia als nens tot cantant una cançó.

Un cop fet això, es deixa als nens que experimentin pel seu propi compte. L'aula estava tota plena de materials de diferents tipus, de plàstic, de metall, de fusta, de roba, etc. Hi havia un matalàs amb coixins, una taula amb cadires, el racó dels cotxes, contes, joguines, peluixos, i moltes coses més amb les quals els nens jugaven i descobrien. A més de tot això, també hem cantat algunes cançons. 



Un dia a la setmana, a la classe dels Ledoners fan el joc heurístic, que és una activitat en la que un grup reduït de nens, que tenen entre els 12 i 24 mesos d’edat, explora objectes no catalogats de didàctics i els combina lliurement. En acabar l’exploració, i amb l’ajuda de l’adult, els recull tot classificant-los.
Però el dia en que jo vaig anar-hi no van realitzar l'activitat.


                                                                 


Durant bona part del matí els nens estan a l'aula jugant, però hi ha una part del matí, abans de dinar, que els nens surten a una aula comuna amb tobogans i casetes per jugar i així també poden relacionar-se amb els infants d'altres classes i d'altres edats, excepte els lactants, que no surten de l'aula ja que no poden caminar.

Sobre les 12 els nens de la classe del Lledoner ja dinen. A aquesta hora sempre arriba un noi de suport, que  ve a ajudar, i va donar de menjar a la meitat de nens de la classe de caminants. L'altre meitat es va quedar amb l'educadora i amb mi, donant-los el dinar.

Un cop acaben de dinar van a una sala preparada amb matalassos per a dormir i es queden allà fins que es desperten a la tarda. 

A les 15:00h tornem a ser a l'aula jugant amb els nens i l'educadora els dóna de berenar. A les 17:00h, o abans, els pares vénen a buscar als seus fills i allà acaba la jornada.

VALORACIÓ PERSONAL
Passar un dia de pràctiques a l'escola bressol envoltada de nens de 1 a 2 anys ha estat una experiència inoblidable i que sens dubte m'hagués agradat repetir més d'un dia.
El poder estar en contacte amb els nens, jugar amb ells, veure com et somriuen i vénen cap a tu amb un conte perquè els hi llegeixis és una sensació fantàstica i que m'omple molt. Tot i això, crec que amb nens de 3 a 6 anys potser m'hagués agradat més, ja que pots interactuar amb ells i compartir altres coses que amb nens tant petits no pots fer.
A més a més de l'experiència que he tingut amb els nens i de la qual he sortit molt contenta, també cal dir que tant la padrina, com l'educadora de la classe a la que vaig estar i la directora de l'escola, s'han portat molt bé amb mi i m'han ajudat en tots els dubtes que he tingut.

CONCLUSIÓ 
Un dia sencer envoltada de nens m'ha deixat clar, per si en tenia algún dubte, que ser mestra és la professió a la que realment em vull dedicar, però segurament amb nens més grans dels que he estat avui, encara que això no vol dir que no m'hagin agradat.
Depenent molt de l'edat dels nens, les activitats que es fan a classe canvien bastant, i el dia es pot fer més entretingut o menys, però al cap i a la fi treballar amb nens sempre et treu un somriure i et fa oblidar-te dels teus problemes. 
També me n'he adonat que els nens són molt carinyosos i sempre reclamen la teva atenció, i a mi estar amb ells fa sentir-me molt bé.

MNAC: SO I COLOR

El segon dia de la SAE, vam anar a fer una visita guiada al MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya).

En aquest dia estaven programades tres visites. Un grup va anar a veure Històries de relleu, un altre la Dansa de fades i follets, i per últim el el nostre grup va anar a veure la visita de So i color.

La visita de So i color es tracta d'una visita dinamitzada, la qual està plantejada per fer-la a nens de p3, p4 i p5, per tant, utilitza recursos que siguin atraients pels nens, com per exemple titelles, música, puzzles, etc. per tal d'aconseguir que la visita sigui com un joc.
Abans de fer la visita, el noi que ens acompanyava, ens va explicar que era la visita que tenia més èxit i que el seu objectiu era fer arribar l'art a tothom, un art romànic.

La visita que vam fer consistia en fer-nos passar per nens de 3 a 5 anys per tal de veure-ho com ho veurien ells. Així, el nostre acompanyant ens va fer la visita com la feia amb nens petits i a continuació us explico com va anar:

Primer de tot es fa la presentació als alumnes i se'ls parla d'en Geroni. En Geroni és una titella, però als nens se'ls hi diu que és un juglar de l'Edat Mitjana que fa 1000 anys que viu al museu. D'aquesta manera, la visita és guiada per en Geroni, ja que el museu és casa seva, i el juglar presenta als nens tots els seus amics, que són les diferents pintures on faran les activitats. Un cop a dins del museu, apareix en Geroni i canten amb ell la seva cançó.

Un cop fet això, comença la visita. La primera parada que fan és als Serafins. Els Serafins són tres àngels amb moltes ales. En aquesta parada es treballa molt l'expressió de la cara i les coses que pot arribar a transmetre. El que fa la visita convida als nens a fer cares, ja sigui d'alegria, de tristesa, de vergonya, etc. A més a més els àngels tenen molts ulls a les seves ales, per tant, es diu que ho poden veure tot a la perfecció. El nens es dibuixen ulls a les mans i fan veure que ho poden veure tot. Seguim la visita.



La segona parada és el Crist de Taüll. Està situat en una sala fosca i crida als nens perquè s'acostin amb una música (El cant de la Sibila). Amb el Crist de Taüll es treballen molt els colors i la utilitat que tenen les mans. Els nens participen dient quins són els colors que veuen a la pintura i expressant quines coses poden transmetre les mans. 
En aquesta parada es convida als nens a fer puzzles, reconstruint la imatge del Crist de Taüll.


Per últim, la tercera parada és el Griu. El Griu és una barreja de diferents animals (lleó i àguila).Aquí, se'ls explica als nens una vella història, on el Griu era el vigilant del tresor del castell, en aquest cas, el tresor era un llimoner que donava llimones d'or, i aquestes llimones curaven totes les malalties. El Griu impedia que els lladres se l'emportessin. En aquesta parada també hi havia l'opció de fer un puzzle.

A més d'aquestes tres parades també n'hi ha dues més, però per als nens només se'n seleccionen aquestes tres. Les altres dues parades són la Mare de Déu amb el nen, on es treballa el sentiment maternal, i les senefes, que es treballen des del punt de vista sonor, fent diferents sorolls al resseguir-les.

Al acabar la visita en Geroni s'acomiada de tots els nens amb la seva cançó i marxa a dormir.

Amb aquesta visita els nens s'apropen al món dels colors, de les línies i del so.

Si voleu obtenir qualsevol informació sobre les visites o les activitats que s'ofereixen al museu, només cal que entreu a la seva pàgina web: www.mnac.cat

CONFERÈNCIA ANNA PÉREZ

El dia 12 de novembre va començar la SAE (Setmana d'activitats extraordinàries). 
La pimera activitat que vam realitzar va ser assistir a la conferència d'una professora al barri del Raval de Barcelona, l'Anna Pérez, especialitzada en les TAC (Tecnologies de l'aprenentatge i el coneixement).

La conferència tractava sobre el tema: El mestr@ i les TAC, i després d'haver-la presenciat us mostro les deu idees més importants que vaig trobar de l'explicació que va fer aquesta dona:

1. L'Anna Pérez va destacar que estem en un etapa on hi ha escoles del segle XIX, professors del segel XX i alumnes del segle XXI.

2. Cal ressaltar que no hem d'utilitzar sempre els ordinadors ni les tecnologies per treballar, no hem de deixar de banda l'antiga forma d'ensenyament com són els llibres o les pissarres. Es poden compaginar perfectament les dues coses per a afavorir l'aprenentatge dels alumnes.

3. Les tecnologies afavoreixen al treball en equip, el qual és bàsic. No estem sols en el món, per tant, hem de treballar amb els altres i quina millor manera de fer-ho que amb l'ús de les tecnologies, com per exemple un ordinador. Els alumnes poden fer treballs en grup compartint un portàtil.

4. Els mestres avui en dia han de sguir la Taxonomia de Bloom + TAC. Els mestres han de ser capaços de crear, avaluar, analitzar, aplicar, comprendre i recordar. Totes aquestes accions estan molt relacionades amb les TAC, i serveixen per a assolir els objectius educatius.

5. Per a poder ser un bon mestre integrat amb les TAC, ha de passar de ser:
     - Analògic a Digital: és a dir,  passar d'utilitzar els llibres i les pissarres a utilitzar eines web per a ensenyar als alumnes.
     - Lligat a Mòbil: d'aquesta manera fan que els alumnes puguin participar més i d'alguna manera els fan protagonistes. No es basen simplement en que el professor explica i els alumnes escolten.
    - Aïllat a Connectat: els mestres passen de relacionar-se només amb els professors que tenen al seu entorn a poder relacionar-se a través de la xarxa amb professors d'altres escoles. També implica poder fer les classes amb PDI (pissarra digital interactiva) i apuntar-se a cursos virtuals, com a altres recursos per a aprendre.
    -Genèric a Personal: diguem que els mestres passen a ser del "montón", a tenir un nom, a ser referents per a altres mestres o persones. Això s'aconsegueix gràcies a Twitter, amb adreces de correu, amb webquests,etc.
    -Consumidors a Creadors: deixen d'utilitzar activitats ja creades anteriorment per altres professors a crear activitats a mida dels seus alumnes.
    -Tancat a Obert: Canvien la manera d'ensenyar particular de cada mestre, estant en constant aprenentatge d'altres mestres a través de la xarxa. Això si, no cal que els mestres perdin el seu toc personal a l'hora d'ensenyar.

6. Si es realitzen tots aquests canvis podem aconseguir:
     - Més comunicació entre mestres i alumnes.
     -Compartir a l'hora de treballar en equip.
     -Col·laborar amb els companys.
     -Discussió abans de realitzar qualsevol tasca per posar-se d'acord en la manera de fer-la.

7.Fer sentir als nens que són els "amos" del seu propi treball, fer-los sentir importants. Aquesta acció es coneix amb el nom d'" EMPOWERMEN", que significa APODERAMENT.

8. Amb les TAC s'aconsegueix més interacció, entusiasme i participació, ja que poden donar veu a l'alumnat. A més a més també afavoreixen a treballar la creativitat i la reflexió.

9. S'ha de canviar la imatge que es té l'ensenyança. Ensenyar no significa que el professor se situa davant de tota la classe i els seus alumnes estan asseguts al darrera en files i sols, també es pot ensenyar de manera que el mestre s'uneixi als seus alumnes i treballin tots junts en rotllana, en grups, etc.

10. Com a conclusió d'aquesta conferència trobo que cal destacar l'última frase que ens diu l'Anna Pérez, i és que fer un bos ús les TAC crea un AMBIENT DE TREBALL ON S'APRÈN.

Si voleu seguir a l'Anna Pérez o veure imatges i twits de la seva conferència entreu a Twitter i utilitzeu el hashtag #apereztac.

RECITACIÓ D'UN POEMA

A COED fa temps que vam parlar que hauriem de recitar un poema escollit per nosaltres davant de tota la classe. En alguns moments hem parlat de la importància de la poesia, del que expressa i del que ens pot arribar a ajudar en la nostra futura professió com a mestres amb els nens.

Amb la poesia, aprenem a transmetre d'una manera diferent els nostres pensaments i emocions, de manera que arribin més a les persones. Per als nens, la poesia és important ja que els fa volar la imaginació.

Alhora per nosaltres, el fet d'haver-la de recitar en públic, ens ajuda a perdre la vegonya i a exposar-nos a persones que més endavant seran els nostres alumnes. Recitant la poesia triada, també treballem la memòria i aspectes per ser un bon comunicador.

Aquest és el poema que he triat i que hauré de recitar davant de la classe:

      
  DÓNA'M LA MÀ

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

                                          Joan Salvat Papasseit


Abans de recitar el poema totes estàvem molt nervioses i això es notava en l'ambient que hi havia a la classe. Per tal de que se'ns passessin els nervis vam dur a terme un petit exercici de relaxació que consistia en posar-se en una posició recta amb l'esquena estirada i inspirar aire pel nas i expulsar-lo per la boca, així repetidament durant 4 cops. Després de fer aquest exercici la veritat és que em vaig quedar molt més relaxada.
Crec que vaig recitar bé el poema tot i que estava nerviosa i que vaig tenir una bona articulació malgrat la rapidesa amb la que recitava.
A més a més, va donar la casualitat de que una companya i jo havíem triat el mateix poema i vam sortir a recitar-lo a la vegada. La veritat és que al principi no volia però després em vaig animar i vaig gaudir recitant-lo.



Aquesta activitat m'ha ajudat molt a l'hora de parlar en públic, de perdre els nervis i d'aprendre els errors que cometo per tal de millorar-los la pròxima vegada i poder arribar a ser una bona comunicadora.

MOVIE MAKER

L'última classe de GTIC va consistir en fer un vídeo amb el programa Movie Maker.

Pels que us esteu preguntant què és, el Movie Maker és un programa que serveix per a construir vídeos de manera ràpida i senzilla, vídeos als quals se li poden afegir tot tipus de música, d'imatges i de text. A classe vam estar treballant com funcionava i vam aprendre a tallar vídeos, a afegir més d'una música, a introduir animacions i efectes visuals, i moltes coses més.
Després d'aprendre una mica com funcionava ens vam dedicar a realitzar l'activitat que ens va proposar el professor: fer un vídeo de les instal·lacions de la universitat de Blanquerna, afegint música, animacions i text, i penjar-lo al Youtube i al nostre bloc.
Per tant , a continuació us mostro el meu vídeo fet amb Movie Maker:




http://www.youtube.com/watch?v=93DekKASMCo&feature=youtu.be

PREZI

En aquesta entrada us parlaré sobre què és el Prezi i per a què serveix.

El Prezi és un programa gratis on es poden dur a terme presentacions on-line, de manera que puguin ser vistes per tothom. Aquestes presentacions es fan en una sola pàgina, a diferència del Power Point, i s'hi poden introduir  imatges, vídeos i text.
En el Prezi les imatges són les que tenen el paper més important, ja que apareixen moltes imatges i molt poc text. Es pot jugar amb el zoom i treballar a partir de diferents metàfores, que relacionin les imatges amb el què vols explicar. 
A més a més, el Prezi és fàcil d'utilitzar i es pot treballar de manera cooperativa, és a dir, més d'una persona pot estar editant el mateix Prezi que una altra, a diferència també del Power Point.

Crea la teva compte i comença a fer els teus Prezis a: www.prezi.com .


Després d'estar parlant a classe sobre les diferents funcions del Prezi, vam haver de crear-ne un que expliqués el que era, i a continuació us el mostro:

COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL

A l'última classe de COED vam estar tractant el tema de la comunicació audiovisual.
Vam parlar sobre la publicitat, els telenotícies, els documentals, etc, els quals són elements audiovisuals. Després d'haver parlat sobre això, vaig aprendre que el seu missatge és molt més complex i que hem d'estar més atents al missatge si volem captar-lo.
Amb el llenguatge audiovisual no només ens hem de centrar en la part oral o escrita alhora, sinó que també ens hem de fixar en el suport o mitjà que s'utilitza per a comunicar. Un exemple sobre la dificultat de captar un missatge si no s'està atent a tots els factors és la publicitat subliminal.

També vam veure un vídeo a classe de Guillermo Orozco, que parlava sobre la comunicació audiovisual. Després d'haver-lo comentat a classe vaig extreure la següent informació:

La imatge té un codi universal, és a dir, tothom sap el que interpreta, a diferència de la llengua, per això en la comunicació audiovisual és bàsica. Per altra banda, a la imatge no se li dóna un valor per si mateixa, sinó que complementa allò escrit i l'explicació del professor, per exemple. És per això que no només hem d'educar als nens amb medis audiovisuals, ja que no és el mateix ensenyar amb vídeos o virtualment que de manera presencial o amb llibres de text.
La família i l'escola tenen la funció d'educar als nens i als joves. Si un nen té problemes a casa o els seus pares mai hi són, és obvi que es passarà la majoria del seu temps mirant la televisió, jugant a videojocs, amb el mòvil, etc. Per tant, és fonamental que la família i l'escola treballin conjuntament per tal de que el nen pugui ser educat d'una altra manera que no sigui la audiovisual.

Els medis de comunicació també tenen una gran responsabilitat, ja que tenen un efecte educatiu perquè els nens s'eduquen del que veuen a la pantalla, per tant, aquests medis suposen una innovació en l'educació.

Com a conclusió d'aquest vídeo, i segons Guillermo Orozco, s'han de desenvolupar competències bàsiques i una alfabetització digital que permeti que poguem treure-li profit als medis audiovisuals.
La part positiva de tot això és que les noves generacions s'adapten més fàcilment als canvis, tenen la ment més oberta, tot i això no vol dir que vinguin amb el "xip" incorporat sobre les tecnologies, per tant, se'ls ha d'ensenyar mitjançant l'alfabetització, que consisteix en saber llegir més enllà, en saber veure i no només mirar, saber en quines situacions de dia a dia podem fer-ne ús, en quina mesura, els tipus de mitjans, etc.

Després d'aquesta sessió crec que la comunicació audiovisual és una bona forma d'ensenyar als nens i d'educar-los d'una manera diferent, nova, "divertida", però sense deixar de banda l'ensenyança tradicional amb llibres i professors.

DRETS D'AUTOR

A classe de GTIC vam parlar dels drets d'autor i de les conseqüències que comporta utilitzar quelcom que no és teu.
La majoria de gent en la seva vida quotidiana agafa imatges, vídeos o cançons de la xarxa que no són seves i les utilitza per la seva conta, fent-les seves. Aquesta acció és il·legal i no es pot fer. Tot i així, i molta gent ho sap, ho seguim fent.

Per evitar fer copyrights i saltar-se els drets d'autor, existeixen espais que tenen una llicència Creative Commons, els quals permeten utilitzar imatges i cançons i fer amb elles el que vulguis, sempre i quan apareixi sempre el nom de l'autor d'aquella imatge o cançó.
Us estareu preguntant què és una llicència Creative Commons. Bé doncs, és una llicència que permet, sense que desapareguin els drets d'autor, poder utilitzar imatges o vídeos de la xarxa fent-ne un ús públic i que la gent ho pugui utilitzar, retocar i compartir. Existeixen diferents tipus de llicència depenent del que l'autor vulgui que facin amb la seva informació. A continuació us deixo la pàgina web on s'expliquen les diferents llicències: 
http://cat.creativecommons.org/llicencia/

En el cas del meu bloc tinc una llicència de Reconeixement- NoComercial (by-nc). Amb aquesta llicència es permet la generació d'obres derivades sempre que no se'n faci un ús comercial. Tampoc es pot utilitzar l'obra original amb finalitats comercials. A més a més, cada cop que algú utilitzi alguna imatge del meu bloc haurà d'anar acompanyada amb el meu nom.



A continuació us deixo algunes pàgines web les quals tenen llicència CC:

http://www.flickr.com/ : Aquesta és una web on està permès agafar imatges.
http://commons.wikimedia.org/wiki/Main_Page : També serveix per agafar imatges.
http://www.jamendo.com/es/ : En aquesta pàgina web podràs escoltar tot tipus de música sense necessitat de descarregar-te-la.
http://www.softcatala.org/ : Pàgina on et pots descarregar programes gratis.

Després d'haver parlat sobre els drets d'autor i les llicències de Creative Commons, esteu d'acord amb aquest vídeo?

PROGRAMARI LLIURE I PROGRAMARI CONVENCIONAL

El programari lliure garanteix la llibertat d'usar-lo amb qualsevol finalitat, d'estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats, la llibertat de distribuir-lo a tercers i la llibertat d'introduir-hi millores i fer-les públiques amb el fi de que se'n beneficiï tota la comunitat. Com a exemples de programari lliure tenim el navegador Firefox i l'Open Office.

A diferència del programari convencional, aquest limita la possibilitat de detectar i corregir errades de programació, de fer-hi modificacions, de traduir-lo o fer-lo servir per a finalitats diferents a les previstes pels seus autors.
Existeixen tres tipus de programaris convencionals: els gratuïts, els quals es poden utilitzar sense pagar; els de prova, que es poden provar però després s'ha de pagar si se'n vol fer un ús continuat; i els comercials, que requereixen un pagament per a poder utilitzar-los a més a més de disposar d'una llicència comercial.

Tota aquesta informació i més podem trobar-la a la pàgina següent: http://www.edu365.com/eso/muds/tecnologia/programari2/index.htm

LA COMPOSICIÓ D'UN TEXT

L'altre dia a classe de COED vam estar parlant sobre la composició d'un text.

Després d'aquesta sessió vaig aprendre que l'elaboració d'un discurs és un procés mental, cognitiu.
Per a compondre un text s'ha de passar per tres fases: planificar, redactar i revisar. Entre aquestes tres fases no cal seguir un ordre, podem anar endavant i endarrere quan ho creguem necessari.

La fase de planificar, que es podria dir que és com la fase de gestació d'un embaràs, tracta de transmetre la informació, plantejar-se els objectius dels quals tractarà el text.
Aquesta fase consta de tres parts:
La primera consisteix en reflexionar, prendre decisions de com crear el discurs.
Seguidament ens hem de fixar en l'objectiu: convèncer, persuadir, entretenir, donar plaer, informar, etc. Depenent de l'objectiu que es trii podrem deduir el tipus de text (narratiu, descriptiu, explicatiu, argumentatiu). En qualsevol cas sempre es poden fer combinacions de text.
La segona part consisteix en recollir tota la informació, i per últim, la tercera part consisteix en fer una selecció i ordenació de la informació, en funció de l'objectiu, dels destinataris, del tipus de text, etc.

La següent fase a l'hora de crear un text és la redacció. En aquesta fase hem de pensar en l'estructura que utilitzarem a l'hora de crear el discurs, els paràgrafs que farem servir, els connectors, els marcadors, els signes de puntuació, etc.

Finalment, la tercera i última fase és la de revisar. Consisteix en llegir per últim cop el text creat i fer qualsevol canvi en cas de que sigui necessari, per tal de donar l'últim toc al text. Per finalitzar, us deixo amb una frase que ens va dir la professora que diu:"Com més bon escriptor més revisa, perquè és més exigent." Per tant, això vol dir que no s'ha de tenir por a revisar ni a canviar alguna cosa, com tampoc pensar que el teu text ja està perfecte, perquè sempre hi ha alguna cosa que es pot millorar.

El fet d'haver treballat la composició d'un text m'ha ajudat per a en un futur saber-ne redactar i poder obtenir un bon text.
També he après a que s'ha de donar importància a tots els petits passos per molt que pensem que no serveixen de res, perquè realment són molt importants i gràcies, per exemple, a l'acció de planificar i de revisar un text, ens sortirà un escrit molt millor que si no haguéssim fet aquests passos.

POWER POINTS

El dia 18 d'octubre a classe de GTIC vam estar tractant el tema dels power points. 

Es van plantejar diferents preguntes sobre si l'ús d'aquesta eina és profitós o no i si és una bona manera  d'aportar nova informació als alumnes. Algunes de les preguntes que van sorgir van ser: Quanta quantitat de lletra haig de posar en una diapositiva? És bo utilitzar molt elements multimedials i animacions? El color té a veure amb captar l'atenció de l'alumne? Es pot fer un power point només amb imatges?
Discutint aquestes preguntes, vam estar parlant que cada power point pot estar fet d'una manera diferent i tots estan bé, sempre i quan s'aconsegueixi l'objectiu proposat, transmetre informació als alumnes i que aquests prestin atenció i aprenguin.


A continuació us deixo alguns dels avantatges i desavantatges que poden tenir els power points:

Avantatges
- Els alumnes tenen en pantalla el què s'està dient, els termes claus i la informació més important.
- Permet incorporar imatges i esquemes.
- Podem introduir elements de multimèdia (vídeo, so, imatge) per què sigui més divertit i atraient.
- És més fàcil prendre apunts perquè la informació està més esquematitzada.
- Permet utilitzar diferents colors i formes per tal de cridar l'atenció dels alumnes.
- Capta més l'atenció de l'alumne, és més dinàmica.

Desavantatges
- Pot haver-hi massa informació en una diapositiva i impedeix llegir amb claredat.
- L'orador es limita a llegir el que hi ha escrit a la pantalla.
- Pot existir un abús d'elements multimedials, sobretot els sons, que poden arribar a cansar o molestar als alumnes.
- Es necessita una bona projecció que permeti llegir bé als alumnes.
- Es corre el risc de que l'alumne no presti atenció al discurs en el cas de que hi hagin masses animacions.


Després de treballar el tema a classe he arribat a la conclusió que els power points són una eina fàcil d'utilitzar per transmetre informació als alumnes a més a més d'una manera divertida i no tant monòtona, però el que si que m'ha quedat clar és que per a que aquesta eina obtingui resultat s'ha de saber fer un power point que aconsegueixi captar l'atenció dels alumnes, utilitzant la lletra, el color i els recursos adequats.

A més a més, els power points ens permeten interactuar amb els alumnes de manera que estiguin atents. Alguna de les maneres de fer-ho que vam veure a classe és utilitzar llorigons i fer que els alumnes els descobreixin, una manera divertida i diferent de treballar.
El power point pot ser una eina molt útil si sabem com fer-ho.