A Seminari havíem d'escollir una imatge d'un nen o d'una nena que no estigués en un àmbit escolar i que alhora estigués realitzant una acció educativa.
Jo he utilitzat una fotografia on apareix una nena petita parant la taula. En la imatge es pot comprovar com la taula esta mig parada, amb els plats, els tovallons, els coberts i alguns dels gots posats, i es veu a la nena com està posant un altre got a sobre d'aquesta.
Aquesta acció que està realitzant la nena és una acció de la vida quotidiana i que molts nens estan acostumats a fer quan ja són una mica més grans, per poder contribuir i ajudar a casa d'alguna manera.
Aquest hàbit que imposen els pares als nens és una manera de fer-los tenir responsabilitats i una manera de ser autònoms a l'hora de fer les coses. D'aquesta manera, els nens senten que poden ajudar als seus pares i prenen aquesta acció de parar taula com una acció habitual i rutinària.
En quant a les implicacions educatives que té aquest hàbit que fa la nena, es pot veure que és com una manera de marcar accions que han de fer amb l'objectiu d'ajudar i d'aprendre també a tenir unes normes i a complir-les, així com saber per si sols que quan arriba l'hora de dinar o de sopar s'ha de posar la taula, sense necessitat de que els pares li diguin.
És una manera d'educar, ja que igual que a l'escola demanen als nens que estiguin asseguts i callats, o que facin certes activitats, deures, etc. a casa també poden realitzar tasques que els ajudin a comportar-se com a persones, i com he dit abans, a tenir ja responsabilitats.
El fet que la nena pari la taula fa que també es treballi l'autonomia i la iniciativa de ser ella qui la pari sense que li hagin de dir res. També es treballa el fet de col·laborar en allò que els hi està permès per les seves capacitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada