RECITACIÓ D'UN POEMA

A COED fa temps que vam parlar que hauriem de recitar un poema escollit per nosaltres davant de tota la classe. En alguns moments hem parlat de la importància de la poesia, del que expressa i del que ens pot arribar a ajudar en la nostra futura professió com a mestres amb els nens.

Amb la poesia, aprenem a transmetre d'una manera diferent els nostres pensaments i emocions, de manera que arribin més a les persones. Per als nens, la poesia és important ja que els fa volar la imaginació.

Alhora per nosaltres, el fet d'haver-la de recitar en públic, ens ajuda a perdre la vegonya i a exposar-nos a persones que més endavant seran els nostres alumnes. Recitant la poesia triada, també treballem la memòria i aspectes per ser un bon comunicador.

Aquest és el poema que he triat i que hauré de recitar davant de la classe:

      
  DÓNA'M LA MÀ

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

                                          Joan Salvat Papasseit


Abans de recitar el poema totes estàvem molt nervioses i això es notava en l'ambient que hi havia a la classe. Per tal de que se'ns passessin els nervis vam dur a terme un petit exercici de relaxació que consistia en posar-se en una posició recta amb l'esquena estirada i inspirar aire pel nas i expulsar-lo per la boca, així repetidament durant 4 cops. Després de fer aquest exercici la veritat és que em vaig quedar molt més relaxada.
Crec que vaig recitar bé el poema tot i que estava nerviosa i que vaig tenir una bona articulació malgrat la rapidesa amb la que recitava.
A més a més, va donar la casualitat de que una companya i jo havíem triat el mateix poema i vam sortir a recitar-lo a la vegada. La veritat és que al principi no volia però després em vaig animar i vaig gaudir recitant-lo.



Aquesta activitat m'ha ajudat molt a l'hora de parlar en públic, de perdre els nervis i d'aprendre els errors que cometo per tal de millorar-los la pròxima vegada i poder arribar a ser una bona comunicadora.